Diari de recerca | Totes les àrees | Turisme científic

 
En suggerir-me que recomani alguna visita relacionada amb la ciència, penso en dos llocs de Berlín: la seu de la Acadèmia Prussiana de Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften), a l’avinguda Unter den Linden, i l’antiga seu del Kaiser Wilhelm Institut, a la zona de Dahlem.
En l’edifici de Dahlem, no gaire lluny dels grans museus d’art, una placa recorda que allà fou descoberta la fissió del radi, per Otto Hahn i Fritz Strassmann, el 19 de desembre de 1938. Els experiments anteriors de bombardejar nuclis atòmics lleugers amb neutrons, havien dut a la captura del neutró. Era lògic esperar, doncs, que amb més motiu els retindrien els nuclis pesants. Hahn i Strassmann, però, observaren que el radi es trencava. Tres dies després enviaren a la revista Naturwissenchaften un article sobre el descobriment, que fou publicat el 6 de gener de 1939. La història que va des d’aquest article fins a la primera explosió nuclear és apassionant, plena d’intriga i tensions, en una cursa per aconseguir la bomba.
La seu de l’Acadèmia Prussiana de Ciències és al centre de Berlín, molt a prop de la porta de Brandenburg. Per als físics, les comunicacions més emblemàtiques que hi tingueren lloc són les del 14 de desembre de 1900, en què Max Planck fundà la física quàntica, i la del 25 de novembre de 1915, en què Einstein proposà la relativitat general. Planck presentà una expressió per a la distribució d’energia del cos negre que ajustava bé amb els experiments, i que podia ser interpretada si s’admetia que l’energia només pot ser bescanviada en múltiples d’un cert quàntum. Així començava una de les grans revolucions de la física.
El 25 de novembre de 1915, Einstein hi va presentar les equacions de la relativitat general, en què el tensor mètric de l’espaitemps és relacionat amb el tensor energia-impuls. Així, la geometria de l’espaitemps queda vinculada amb el seu contingut energètic. El 8 de febrer de 1917, Einstein aplicà aquestes equacions a la cosmologia i deduí que l’univers havia d’estar en expansió. Com que preferia un univers estàtic, modificà les equacions tot afegint-los una constant cosmològica que, en ser descoberta deu anys després l’expansió còsmica per Hubble, considerà el més gran error de la seva vida.
En definitiva, entre els molts atractius arquitectònics, artístics i culturals de Berlín, el físic hi trobarà aquests dos llocs que han marcat tan poderosament la història: en l’avinguda més selecta i principal, el lloc on van néixer la mecànica quàntica, la relativitat general i la cosmologia moderna. Als afores, a Dahlem, el lloc d’on partí la cursa cap al domini de l’energia nuclear. Vaig passejar per aquests indrets la primavera i estiu de 1986, amb la ciutat encara dividida pel mur, fascinat pels jardins, la llum, els càlculs i la història.
David Jou