Un extens Jardí botànic sobre plantes mediterrànies i un Museu de l’Oli que ens ajudarà a entendre el funcionament i la força de la palanca. Aquests són els atractius científics de Ràfels, un poblet medieval situat a Terol, a prop de Vallderoures i Horta de Sant Joan.
A la comarca del Matarranya, a l’anomenada franja d’Aragó, sorprèn trobar el poble medieval de Ràfels, i encara més el seu jardí botànic i el museu de l’oli, que també acull un hotel rural amb molt d’encant. A l’extens jardí botànic, situat a tocar del poble, s’hi troba una gran diversitat de plantes mediterrànies amb el corresponent panell explicatiu on s’identifiquen i s’expliquen, en alguns casos, els usos d’alguns d’aquests vegetals: quin s’usa per espantar els mosquits, per a quin tractament o dolència es feien servir algunes de les plantes, per a què es feia servir la fusta d’alguns arbres, perquè del color d’altres, etc…
A tocar del jardí botànic, a la mateixa entrada, es troba el Molí de l’Hereu, una edificació del segle XVIII que acull un molt interessant museu de l’oli, convertit en un molt acollidor hotel rural. A l’interior hi ha exemplars moderns i antics de premses, cubells de decantació i altres utensilis emprats antigament per a la fabricació de l’oli. Una sèrie de panells ho expliquen amb detall, així com les característiques de la varietat d’olivera típica d’aquelles contrades, l’empeltre. Cal destacar-ne la premsa de palanca, una peça única que no deixa indiferent a ningú, i que permet entendre el funcionament i la força de la palanca.
Es tracta d’una biga enorme que descansa sobre un punt de recolzament, talment com una palanca. Per l’extrem esquerra surt uns 15 metres, i pel dret, uns 3 o 4. A l’extrem esquerra, la biga s’aixeca a mesura que hom gira manualment un cargol gegant que hi ha sota de la biga. Es un cargol vertical, de manera que a mesura que es gira la rosca, la biga s’aixeca pel costat esquerra, mentre que pel dret baixa i fa pressió sobre les olives, que se situen en aquest costat dret. Es a dir, es una palanca gegant que permet exercir una forta pressió i extreure’n l’oli.
Aquesta peça, com la resta de molins, se situa al petit i acollidor restaurant de l’hotel, on es possible gaudir d’un àpat mentre es contemplen aquestes joies de la nostra agricultura de secà.
A pocs quilometres de Ràfels, sorprèn trobar també el bonic i monumental municipi de Calaceit, del qual molts habitants van haver d’emigrar (la majoria cap a Viladecans, on fins i tot hi ha un carrer dedicat a aquest poble) després de la gelada del 1956, la qual va matar la gran majoria de les oliveres de la zona, la base de l’economia del municipi, com ho segueix sent encara. En una de les arcades de la plaça Major hi ha una vara de ferro que sovint passa desapercebuda per a turistes i natius. Es la referència de metre que durant molts anys des del segle XVII s’ha utilitzat com a referència en el mercat del municipi, i que potser ha estat la solució a algun malentès entre comprador i venedor.
Jordi Mazón
Més informació: Els molins d’oli amb tecnologia de premsa de biga i lliura a la Terra Alta
La Il·lustració ha estat extreta de “Els molins d’oli amb tecnologia de premsa de biga i lliura a la Terra Alta”, de Pere Rams Folch, Josep M Pérez Suñé i Miquel Sunyer Sunyer, Patronat pro Batea, Centre d’Estudis de la Terra Alta
0 Comentaris