Investigador/ora

Montserrat Coll

11 maig 2011 | Investigador/ora

Qui ets i què fas?
Sóc estudiant de doctorat a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Després de 5 anys exhaustius de llicenciatura en biologia humana, a l’entrar al camp de les Ciències del Mar vaig tenir una gran sorpresa a l’assabentar-me que encara es desconeixia la identitat de gran part dels microorganismes amb qui compartíem els oceans.

Durant la meva tesi he desenvolupat una eina per estudiar l’expressió gènica dels microorganismes marins i també he explorat l’expressió d’alguns gens rellevants en l’ecologia d’aquests.

Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica…

Llibre: Endless forms most beautiful, de Sean Carroll.
Webs: Talència, l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i el blog i programa del canal 33 Quèquicom.

Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu… el Museu Blau, la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona al Parc del Fòrum.

Vaig decidir fer-me científica perquè… durant els meus anys d’institut em van encomanar aquesta manera de veure i viure la vida.

El que m’agrada de fer recerca al mar… són moltes coses. Per la part d’aventura que encara té degut a les campanyes oceanogràfiques, per la gran quantitat de coses que encara desconeixem i que se’ns obren per explorar, per la bellesa de la diversitat de formes dels organismes microscòpics que l’habiten, etc.

Entre els meus llibres no hi poden faltar… llibres amb històries fantàstiques i d’aventures. També m’agrada llegir novel·les d’exploradors abans d’una campanya oceanogràfica (abans d’embarcar al Tara vaig llegir “L’expedició de la Kon-Tiki” de Thor Heyerdahl. Boníssim). Però com a bona arenyenca un dels llibres al qual sempre torno és “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu. No en conec altre on es concentri tanta bellesa en tan poques paraules.

El meu lloc preferit per perdre’m són… les platges a partir de la costa central cap amunt, a l’hivern o ben d’hora al matí.

M’apassiona…  observar les coses i poder captar la seva bellesa amb la fotografia. M’agrada deixar-me endur per la música. M’encanta treballar en aquest camp acompanyada de gent increïble.

El viatge que em va encantar va ser… aquest últim a bord del Tara. No oblidaré mai les nits a la botavara, sense dubte el meu lloc preferit des d’on observar aquesta mar magnètica i misteriosa.

Una ciutat especial… Barcelona, sempre hi ha coses per descobrir.

Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… La tonalitat de les coses sota la llum del capvespre.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *