Doncs sí, principalment a la Península Antàrtida. És aquí on les grans plataformes de gel s’han retirat i han permès que el mar entri en contacte directe amb la part emergida del continent, formant el que coneixem com a platja. En altres zones, com el Mar de Weddell, on la plataforma de gel que flueix des de les parts més altes del continent arriba a varis quilòmetres mar endins, no les hi trobem. En aquesta zona ens enfrontem a escarpades parets de gel de varis desenes de metres d’alçada que formen un espectacular front blanc de centenars de quilòmetres de longitud que envolta gran part del litoral antàrtic.
Les platges antàrtiques no s’assemblen a les mediterrànies de sorra i sediment fi. A l’Antàrtida no hi ha erosió que aporti aquest material fins a la vora de la mar ja que tot el continent es troba cobert de gel. Les platges tenen poc sediment fi i molt poc classificat perquè a diferència de l’erosió eòlica i fluvial (deguda al vent i als rius), l’erosió glacial (produïda per l’acció del gel sobre l’escorça terrestre) no tria el material. El que succeeix és més semblant a arrancar a troços el sòl sobre el qual va avançant. Les platges antàrtiques són platges generalment antigues, amb sorra grossa i clastos grans (fragments de roques) subjectes només a l’erosió de l’onatge i el vent. Aquestes platges són molt diferents a les de latituds més septentrionals on el vent, els rius i la mar s’emporten el material d’un lloc a l’altre. Això fa que ho classifiquin formant dipòsits de sorra fina que és ideal per a les vacances d’estiu. Potser aquestes sí que les coneixeu, oi?
0 Comentaris