Diari de recerca | Totes les àrees | Turisme científic

 
El Museu de la Tècnica (Tekniska Museet) és una barreja de museu clàssic i de museu interactiu. Té una notable exposició de sistemes de producció d’energia clàssics com màquines de vapor, turbines, dinamos. La part interactiva compta amb una interessant sala de física de l’esport. Hi ha també una sala dedicada a l’estació espacial, en que s’hi han reproduït alguns mòduls i on el visitant es pot vestir d’astronauta o experimentar l’absència de gravetat.
També hi ha un cine en 4D que ofereix una experiència multisensorial amb imatges en 3D i amb butaques amb moviments de vibració, de bots i d’inclinació que milloren el realisme. Finalment, hi ha una sala destinada a invents de dones sueques. N’hi ha força, i la majoria estan relacionats amb l’àmbit domèstic o sanitari. El preu de l’entrada al museu és de 8,5 euros pels adults i l’entrada al cinema s’ha de pagar a part.
El Globen
El Globen (o Ericsson Globe, que és el nom oficial des de que la companyia Ericsson el va comprar) és un palau d’esports construït el 1989, especialment per a hoquei sobre gel, i sala de concerts macro, consistent en una quasi esfera de 290 metres de perímetre i 85 metres d’alçada.
L’interior del Globen no es pot visitar més que quan hi ha un esdeveniment, però l’exterior sí. Des de febrer del 2010, es pot pujar a un ascensor doble de parets de vidre de 16 places, en forma d’esfera, i amb tècnica de funicular, que s’enfila per la paret exterior fins al cim de l’esfera. Des d’allà, a 130 m d’alçària, hi ha una vista de 360 graus de tot Estocolm. Per compensar la corba de l’esfera, l’ascensor es va anivellant constantment durant la pujada. La visita costa uns 13 euros.
El metro
Potser el més interessant d’Estocolm és l’interior del metro (Tunnelbana). Hi ha unes cent estacions, i moltes estan decorades de forma molt original. Els túnels i estacions estan excavats a la roca granítica que constitueix el sòl del territori, i la roca no està allisada. L’han recobert de diferents revestiments de colors, que evoquen diferents ambients abstractes o realistes. Algunes recorden el cel de nit, altres l’interior d’una enorme gàbia… Moltes estacions contenen escultures d’artistes locals, i fins i tot hi ha una guia d’art del metro.
A part de les escultures, m’han interessat especialment dues estacions. La primera és Radhuset (línia blava), que simula unes excavacions arqueològiques indefinides, amb bases de columnes de diàmetre enorme sortint de la roca recoberta de material simulant argiles i fustes aparentant suportar l’excavació (Sigvard Olsson, 1975).
La segona estació és Universitetet (línia verda). Aquesta té dos aspectes d’interès. La paret tocant a la via està recoberta de rajoles ceràmiques amb el text de la Declaració Universal dels Drets de l’Home -en suec-, obra de Françoise Schein, artista belga que també havia fet el mateix a l’estació Concorde del metro de París. I, a les andanes, dotze grans panels de rajoles de ceràmica, de 1998, dedicats a aspectes científics com la biodiversitat, l’evolució, els recursos naturals o la contaminació. I, a cadascun, hi ha cites, més o menys relatives al tema, d’Aristòtil, de Descartes, o d’altres savis, especialment del naturalista suec Carl von Linné (1707-1778).
Sota el títol global de “L’art de mirar”, també es mostren els itineraris dels viatges de Carl von Linné, dibuixos de les seves llibretes d’apunts, detalls de la biografia… I tot barrejat amb dibuixos moderns de l’evolució de la capa d’ozó, estadístiques de la població mundial i mil dades més, aparentment barrejades però amb unitat global.
És una estació on t’hi pots passar una hora mirant els panells i deixant passar trens. Les dades són, evidentment, de l’any en que es van fer els panels però el missatge de respecte al medi segueix sent el mateix.
Claudi Mans