El mimetisme del plomatge dels polls és bastant obvi en aquesta imatge, només els seus ulls destaquen entre la vegetació de l’entorn. Fotografia: Xescu Macià
La primera pollada de duc observada enguany al Parc de la Serralada Litoral ha estat la que us mostrem a la fotografia superior. Aquests polls tenien una edat aproximada d’unes 5 setmanes quan es va fer la fotografia, els acompanyava la femella, tot i que estava més oculta i no era visible en aquells moments.
Fixeu-vos bé en aquest roquissar. Sabríeu trobar els polls de l’anterior imatge? Fotografia: Xescu Macià
A les 5-6 setmanes comencen a aventurar-se fora del niu, malgrat que encara no poden volar, els hi resta desenvolupar més les plomes de les ales per tal de fer-ho. Llavors, si nien en roquissars, en parets verticals, com poden sortir fora del niu sense volar?
Tenen les potes suficientment fortes i unes llargues ungles que els habiliten per caminar pels terrenys abruptes, i s’ajuden de les ales i el bec per moure’s per pendents pronunciats (a grosso modo, com ho faria un lloro). El duc és, doncs, el que anomenem una espècie semi-nidifuga. Els polls d’una espècie semi-nidífuga quan neixen no són capaços d’abandonar el niu, com farien els d’una espècie nidífuga, perquè el seu estat de desenvolupament no ho permetria. Altrament, els polls de duc tampoc s’esperen fins a ser capaços de volar per sortir del niu, com farien els d’una espècie nidícola…és una estratègia a mig camí entre ser nidífug o nidícola.
Un eriçó comú Erinaceus europaeus depredat pels adults de duc, a pocs metres del niu. Fotografia: Xescu Macià
Prop d’aquest niu hi havia bastants cadàvers d’eriçons comuns depredats pel duc, una de les poques espècies amb capacitat per caçar un eriçó. Aquest mamífer es defensa passivament dels perills…quan detecta un, s’atura, es cargola sobre si mateix i es converteix en una bola de punxes. Això li serveix per evitar la depredació de moltes espècies, però no per escapar de les grans urpes del duc. Una vegada el duc s’ha menjat l’eriçó només resta la pell buida amb les punxes, tal i com es pot apreciar a la fotografia.
I a continuació observareu com la femella alimenta als polls en un altre niu, gràcies a les imatges que ens ha cedit Joan Grajera, un estudiós d’aquesta espècie a la serralada Litoral.
Per últim, per acabar amb l’aventura del seguiment del duc, us hem d’informar que ara mateix
els polls del Parc de la Serralada Litoral són capaços de volar, tot i que encara depenen dels adults, i han d’aprendre moltes coses abans d’emancipar-se, entre elles una de ben fonamental: caçar!
El proper hivern, alguns dels polls és possible que estiguin formant una parella i preparant la reproducció, ja que el duc és molt primerenc a l’hora de fer la posta d’ous i els polls poden criar la temporada següent a la del seu naixement.
Text i fotos: Xescu Macià
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, sóc una alumne del institut lluís de peguera, estem fent un treball sobre els ocells , i us volem preguntar quantes setmanes més trigaran a sortir del niu, ja que són semi-nidfugs respecte als nidfugs?
Bones, Jana
Els dies que triguen en sortir del niu dependrà de cada espècie, tant pel que fa a les espècies nidífuges com a les semi-nidifuges. La diferència elemental entre les 2 estratègies rau en l'estat de desenvolupament dels polls. En les nidífuges els polls habitualment deixen el niu després de sortir de l'ou, poden termoregular-se per si mateixos i moure's. En canvi, els semi-nidifugs quan neixen no tenen un estat de desenvolupament suficient per termoregular-se per si sòls, i tampoc tenen capacitat per moure's agilment, així que trigaran setmanes (en el cas dels rapinyaires) en abandonar el niu.