Diari de recerca | Totes les àrees | Turisme científic

 
A París s’hi pot anar de moltes formes, la meva preferida és en tren nocturn, agafat a una andana, a Barcelona o Girona, sense control de metalls ni falses raons, més properes a crear por que a l’esperit europeu forjat justament a París durant la Revolució Francesa. Arribar a primera hora a la Gare d’Austerlitz, al mateix cor de la ciutat, tot acabant el primer cafè del dia i llestos per començar a passejar, és un dels “luxes” als que hem renunciat davant d’una, actualment molt maltractada, capacitat humana: volar. Més difícil encara, volar sense ales, aquest miracle el podem entendre perfectament a París.
Viatjar a París és fer-ho a França concentrada, també en ciència. Aquesta capital inclou, per sorpresa de molts, quatre grans (molt grans) i exitosos museus de ciències: la Cité des sciences & industries, el Palais de la Découverte, el Musée des Arts et Métiers, el Muséum Nationale d’Historie Naturelle. Tots ells ens mostren d’on venim, on som i a on podem acabar, qualsevol d’ells justifica una visita a París. Fins i tot París pot visitar-se científicament sense entrar a cap dels museus, dels inicis de la mesura de la Terra i el metro, les exposicions universals, els inicis dels vols en globus, l’enciclopèdia,… carrers i cantonades plenes d’anècdotes científiques, tot en diverses guies com la Guide du Paris Savant.
Triar qualsevol d’aquestes opcions és encertar-la, escollir-ne només una per aquest article és complex. Per seguir amb el viatge començat, escullo el Museu de Ciències Naturals (MNHN) , que ocupa diversos edificis al Jardin des Plantes, a escassos metres de la nostra estació de tren.
Anatomia comparada, realitat crua i clara.
El MNHN és potser el més impactant de tots els museu doncs ens mostra la immensa potencialitat que representa tenir patrimoni de ciències naturals si es sap presentar i articular correctament. Tot i que es poden visitar totes les seccions, és molt recomanable com a mínim fer dos visites en aquest ordre: primer, s’ha de veure la “Galeries de Paléontologie et d’Anatomie comparée” i després la “Grande Galerie de l’Évolution”. A la primera veurem ossos d’animals, molts ossos de molts animals tots encarats cap al mateix punt, transmeten un doble impacte visual/emocional. D’una banda hi ha la gran feinada des de fa molt temps de molts experts. I de l’altre hi ha l’evidència que sols les estructures senzilles com els esquelets saben transmetre: que tots el animals són força semblants, tot i la seva diversitat. Anatomia comparada, realitat crua i clara. Un salt a un altre temps, però no qualsevol sinó el temps en que aquesta “evidència” és va fer palesa.
L’evolució com mai l’heu vist abans
Un lleuger passeig a través del Jardí ens permetrà digerir l’experiència fins arribar a la nineta dels ulls del MNHN, la “Grande Galerie de l’Évolution”. Tot i que l’exposició permanent es va inaugurar al 1994, segueix situada molt més enllà del que mai haureu vist en un museu de ciències naturals, discurs, peces, visitants… Des dels insectes a les balenes, tots en un guió i un entorn que situa a tots/tothom d’igual a igual. Un espai que genera complicitats, reflexions, emocions i respecte. Un punt a on es fonen els aspectes més purs de cultura i natura per obtenir una brillant carta de plats pel coneixement, amens, gustosos i contundents.
Amb tot el Jardí a l’entorn, el Museu d’Història Natural representa una escapada per allargar-la sense patir tot un dia, tot i que sembli difícil competir amb el Louvre, Musée d’Orsay, Picasso, Pompidou,…  En un moment que les exposicions d’art viatgen tant, el que gaudireu aquí us semblarà que només passa a París.
Pau Senra