Diari de recerca | Turisme científic

 
Alguns encara pensen que el Jardí Botànic és un jardí més de la ciutat de València. En realitat, l’antic Hort de Tramoieres és, des de 1802, la ubicació d’una institució científica. Els seus orígens es troben al segle XVI quan l’Estudi General de València, en la millor tradició de les universitats italianes renaixentistes, es dotà d’un hort adscrit a la càtedra d’herbes de la facultat de medicina. El disseny original del jardí seguia el cànon de la sistemàtica linneana i el que ara gaudim és el resultat d’una acurada restauració, a finals del segle passat, dirigida pel professor Manuel Costa.
Una col·lecció de palmàcies única a Europa
El Jardí és ben diferent al llarg de les quatre estacions de l’any i ens ofereix un espectre de colors i una gamma d’aromes gairebé inabastable. Però a l’estiu s’agraeixen les seues amables ombres. Així, aquest racó de natura, amagat enmig de la ciutat, es converteix en un oasi refrescant per als caminants estivals. Ací es concentra, en una superfície d’uns 50.000 m², la veritable raó de ser del jardí científic i educatiu: les vint col·leccions botàniques que comprenen una biodiversitat molt notable, des de la clàssica Escola Botànica, fins la valuosa col·lecció de palmàcies, única a Europa. Iniciada al segle XIX, comprèn 150 espècies i ens podem deixar sorprendre pels majestuosos exemplars centenaris o per l’immensa palmera datilera (Phoenix dactylifera) de 34 braços, coneguda com la carcassa.
Un hivernacle i un umbracle del segle XIX
El visitant no pot deixar d’admirar els elements arquitectònics del Jardí, com l’hivernacle tropical de 1861 amb els seus 465 m² de vidre o l’impressionant umbracle del 1897, una joia de l’arquitectura en ferro, aixopluc ombrívol per a les plantes amb una suggerent escultura d’Andreu Alfaro dedicada al botànic Cavanilles. L’edifici més recent, que fa també de porta principal, permet d’exercir plenament la funció científica i de conservació del Jardí. Inaugurat l’any 2000, després d’anys de mancances, alberga els laboratoris de recerca, l’herbari de la universitat (amb 300.000 exemplars) i el banc de llavors de plantes endèmiques, rares o amenaçades.
De les plantes insectívores a les orquídees
Enguany, celebració del bicentenari de Darwin, resulta molt suggeridor visitar l’hivernacle de les plantes insectívores, a les quals el naturalista anglès dedicà tantes hores d’estudi i una extensa monografia -que acaba d’aparèixer en castellà, en una excel·lent versió de Joandomènec Ros (Ed. Laetoli). Sobta el notable enginy del Darwin experimentador, alhora que arriba a embafar la seua meticulositat. Però sempre ens sorprèn la seua perspicàcia i la capacitat de treure el màxim profit generalitzador a partir d’observacions que podrien semblar banals. Gaudir de la bellesa impúdica de les orquídees -motiu central d’un triomf darwinista sobre la bajanada creacionista- requerirà que el visitant faça el propòsit de tornar a València en època més propícia, a partir de l’octubre. Mentrestant, llegir Darwin a l’ombra acollidora dels arbres del Botànic és una bona manera de passar una estona a València.
Juli Peretó
 
Jardí Botànic de la Universitat de València. Carrer de Quart, 80. Obert tots els dies, excepte dilluns, a partir de les 10 del matí. L’horari d’estiu és fins les 20h.