Diari de recerca

El terme superdepredador s’aplica a una espècie que se situa a la part més alta d’una piràmide tròfica, un depredador que caça d’altres depredadors i que, habitualment, no és presa de cap altra espècie. I aquest és el cas del duc, un rapinyaire nocturn que al nostre país ocupa principalment els hàbitats de roquissar (p. ex. els penya-segats) i els talussos fluvials. Aquest requeriment d’hàbitat tant concret comporta que sigui especialment escàs en alguns sectors de la nostra geografia. Seria el cas d’alguns parcs compresos a la serralada Litoral, com ara el de la Serralada de Marina, el de la Serralada Litoral, o el del Montnegre i el Corredor.
Enguany, al parc de la Serralada Litoral hem localitzat diverses parelles que estan fent cria ara mateix. Si teniu un xic de paciència, d’aquí a unes setmanes us explicarem com van les coses als nius i com progressa la cria dels polls.
La potència física del duc (137-160 cm d’envergadura alar i 1,5-2 kg. de pes) i les seves grans urpes (entre 2 i gairebé 4 cm) el capaciten per capturar preses tant grans com una guineu o d’altres rapinyaires, i, fins i tot, de mides superiors a les seves. A continuació teniu un exemple, un duc caçant un aligot rogenc com si fos la cosa més fàcil del món:

Però, sobretot, s’alimenta de preses més petites i abundants, com ara les rates, els eriçons i els conills.
Adaptacions dels rapinyaires nocturns. Els rapinyaires nocturns presenten una sèrie d’adaptacions que els hi permeten treure el màxim profit a les condicions de foscor de la nit. Us expliquem algunes d’elles a continuació.
   Els ulls: disposen d’uns grans ulls amb unes pupil.les que poden canviar molt de mida en funció de la llum que hi hagi. Els ulls dels rapinyaires nocturns són molt sensibles a la llum i poden captar fins unes 2,7 vegades més llum que els d’una persona. D’altra banda, els seus ulls tenen una posició molt frontal en el crani i això determina que el seu camp visual només assoleixi els 60-70° (les persones tenim fins a uns 180°). Els rapinyaires nocturns poden girar el cap fins a 270°, d’aquesta forma compensen la manca de mobilitat dels seus ulls i el reduït camp visual.
   L’oïda:  els ocells perceben els sons a través d’uns orificis situats als laterals del cap. En els ocells diürns aquests orificis són arrodonits, petits i es troben ubicats de forma simètrica, a la mateixa altura del cap. En canvi, en els rapinyaires nocturns els pavellons auditius són grans, allargats i posicionats de forma asimètrica. D’aquesta forma poden captar millor els sons, i la posició asimètrica possibilita que puguin ubicar de forma més precisa de quin lloc prové cada so (p. ex. el soroll d’un rosegador menjant-se una gla).    No hem de confondre les seves orelles amb els plomalls facials, unes plomes que tenen a la part de dalt del cap que semblen dues banyes. Aquestes plomes li serveixen per difuminar la seva presència en el paisatge i mostrar diferents estats d’ànim, segons com els posicionin (alarma, etc.).
   El vol silenciós: l’estructura de les plomes és molt diferent a la de qualsevol ocell diürn, i per això el vol d’un rapinyaire nocturn és força silenciós. De fet, quan toquem la ploma de qualsevol rapinyaire nocturn el primer que ens sobtarà serà que el seu tacte és molt sedós. Podem dir que la presa d’un duc no se n’adona del que li ve a sobre fins que és massa tard per fugir.
El duc és gran, però difícil de trobar.   Malgrat la seva gran mida, el disseny del seu plomatge fa que pugui passar desapercebut en el paisatge fàcilment. Si es troba posat en una roca, en un arbre o en un matoll és molt difícil descobrir la seva presència.
I, llavors, com s’ho fan els ornitòlegs per estudiar-lo?
És un animal molt territorial i la parella de ducs no admet l’entrada d’altres exemplars dins del seu territori. Els mascles emeten unes vocalitzacions fàcils d’escoltar tant lluny com a 1 kilòmetre de distància a mode d’advertència per a d’altres mascles. Els investigadors els poden detectar gràcies a aquestes vocalitzacions i això ajuda a censar les seves poblacions.

Fotografia d’un duc electrocutat sota una torre d’alta tensió al municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el maig de 2017.   L’electrocució amb les línies elèctriques és un problema important que afecta a molts rapinyaires. En la imatge es pot veure com el duc duu una garsa (Pica pica) atrapada a la seva gran urpa.      
El seguiment de duc durant l’any 2018 al Parc de la Serralada Litoral. Enguany s’ha comprovat l’ocupació de diversos territoris reproductors i darrerament s’estan revisant els territoris per obtenir les dades referents a la productivitat de polls.
Estigueu atents i no us perdeu el proper contingut sobre el duc, us explicarem més detalls sobre la reproducció d’aquesta espècie al Parc!
Text: Xescu Macià 
 
 

Equip Investigador

Francesc Xavier 'Xescu' Macià

Antoni Margalida

Diari de recerca

1 – L'estudi dels rapinyaires forestals

2 – La importància dels rapinyaires en els ecosistemes

3 – Els llocs de reproducció dels rapinyaires

4 – L'àliga marcenca, la gran caçadora de serps

5 – El bosc madur i l'astor

6- L’aligot vesper: un especialista de les vespes

8- La recerca científica sobre el trencalòs desvela l’ecologia de l’espècie

9 – Els polls de duc ja volen!

10- Llarga vida als reis del cel

11 – Webcams per espiar les àligues

12 – El declivi de l'àliga perdiguera a Catalunya

13 – Els nius de l'àliga marcenca

14 – Aventures d'en Piju (un poll de Duc) i de l'Oris (un jove d'aufrany)

15 – Com va la reproducció de l’astor? I la de l’aligot vesper?

16- L'àliga calçada, una espècie en expansió

17 – Instal.lem una càmera en un niu d'astor