El Cer-bell, un bloc per aplicar la neurologia a l’educació

La comprensió dels mecanismes neurològics ens ajudarà a identificar les millors estratègies per aconseguir l’aprenentatge dels alumnes.
Amb aquesta finalitat, el investigador David Bueno ha creat El Cer-bell, un bloc que presenta els darrers coneixements científics sobre neurologia (o neuropedagogia, com es diu ara). La gràcia d’aquesta iniciativa és que es l’anàlisi dels mecanismes cerebrals  es tradueix en interessants reflexions sobre com podem educar millor.
Per exemple, el cervell està biològicament preparat per a la imitació gràcies a les neurones mirall, que ens permeten imitar les accions, els comportaments i fins i tot les emocions dels altres.  D’aquí es dedueix la gran importància dels models familiars, socials, culturals en la formació de les persones. I també permeten explicar la dificultat de trencar amb la inèrcia social.  En aquest sentit, qualsevol estratègia educativa ha de comptar amb una gran vivencialitat que impliqui no només els sentits i el raonament, sinó també la imitació i el context, des de tots els vessants.
A El Cer-bell, David Bueno (professor de genètica  a la Facultat de Biologia de la UB) aporta informació actualitzada sobre el funcionament cerebral, en un llenguatge prou accessible pels no experts.  Les entrades del seu bloc ens permeten descobrir què és la intel·ligència, com es connecten entre si les àrees del cervell ( i com podem aprofitar-ho per a potenciar les destreses acadèmiques ), com podem potenciar la motivació dels alumnes…
Xerrada – taller:  el proper dia 9 d’abril, David Bueno presentarà les aplicacions de la neuropedagogia a l’educació en el marc del programa Ciència i Aula de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, tal com detallarem més extensament la setmana vinent.
Més informació sobre el bloc El Cer-Bell a:  http://criatures.ara.cat/elcerbell/

La imatge correspon al projecte Connectoma Humà, en el qual els investigadors volen fer mapes amb el major detall possible dels circuits cerebrals. Per a més informació, veure l’article A l’abordatge del connectoma humà.