La pandèmia del 2009
Com que el virus infecta amb força facilitat, cada any, quan les condicions són bones, té lloc l'epidèmia estacional de grip. En general no són gaire greus i acostumen a ser del mateix tipus de virus durant uns anys. De tota manera, cada deu o quinze anys apareix un virus nou, contra el que no tenim cap immunitat i que, per tant, s'escampa amb facilitat fins acabar per substituir l'anterior virus. La grip A que ha aparegut aquest any segurament substituirà les anteriors i ens acompanyarà uns anys, fins que n'aparegui la següent.
La grip A sembla que es va originar a Mèxic o als Estats Units. L'anàlisi del seu genoma indica que conté una barreja de dos virus de soques de grip porcina, d'una de grip aviar i d'una altra d'humà. Per això se sospita que algun animal va quedar infectat per varies soques alhora i dins algunes cèl·lules es van barrejar els virus (veieu la part final d'aquest article, La grip i els seus virus).
A la natura això passa amb poca freqüència, però en les condicions en que es manté el bestiar en alguns indrets, les infeccions creuades són molt més freqüents.
Els primers casos identificats del nou virus van tenir lloc als estats Units i a Mèxic, l'Abril d'aquest any. Va causar molta inquietud, perquè a Mèxic la mortalitat causada per aquesta nova forma de grip semblava molt alta. Al voltant del 15 % dels infectats. De tota manera, sembla que en aquell moment es van comptabilitzar pacients que tenien altres malalties. Tothom que es morís per alguna cosa relacionada amb els pulmons es considerava sospitós d'haver patit la grip A. Aquestes dades inicials van desencadenar, comprensiblement, una certa epidèmia de por.
La grip es va anar estenent a altres països fins que es va declarar l'estat de pandèmia el dia 11 de juny. Aquesta definició indicava que afectava la majoria de països del món, però no indica res sobre si és greu o no.
Per sort, les dades inicials de mortalitat no es van confirmar. Ara, que ja ha afectat l'hemisferi sud i que es disposa d'un nombre prou gran d'estudis, sabem que en realitat és més lleu que la grip que patíem fins ara. Sembla que, comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu.
Símptomes i tractaments
Els símptomes de la nova grip A són pràcticament els mateixos que els de la grip estacional. Febre, mal de cap, cruiximent, mal de coll, mocs, mal als ulls i diarrea. Igual que en la grip normal, no tothom els té tots els símptomes. D'entrada el tractament també és el mateix. Repòs, beure molt líquids i algun fàrmac que tracti els símptomes com el dolor o la tos. Els antibiòtics no serveixen de res a no ser que també es tingui una altra infecció bacteriana. I, és clar, no sortir de casa per evitar contagiar més gent.
Naturalment, si es donessin febre molt alta o molt mantinguda, dificultats per respirar o altres indicadors de gravetat, cal informar al metge ràpidament.
Inicialment hi havia molta inquietud per la possible severitat, però ara que ja sabem que la malaltia no s'ha presentat en una forma greu, els antivirals s'han d'administrar únicament quan el metge ho consideri, ja que tenen importants efectes secundaris. La vacuna també caldria aplicar-la bàsicament als grups de risc.
Els grups de més risc de tenir complicacions per aquesta grip nova semblen ser les persones que ja patien alguna malaltia prèvia, les persones amb obesitat mòrbida, persones immunodeprimides i, en alguns casos, les dones embarassades ja que l'embaràs disminueix el sistema immunitari.
La forma de contagi és per contacte entre persones o amb les microgotes que deixem anar en tossir, i que estan plenes de virus. També per contacte indirecte. El virus pot resistir una estona a la pell de la mà i unes quantes hores a les superfícies d'objectes. Per això, si algú tus davant del pany d'una porta i una estona després toquem aquell pany, els virus ens passaran a la mà. Si després ens toquem la boca o el nas, el virus ens pot infectar.
La grip i els seus virus
La grip és una malaltia infecciosa, que afecta principalment les vies respiratòries i que està causada pel virus de la grip.
Hi ha tres gèneres de virus de la grip que s'han classificat com a virus de la grip A, B i C. El del tipus A afecta sobretot ocells, però pot infectar altres espècies, com els porcs o els humans. El B únicament afecta als humans i a les foques. El C és el menys freqüent i afecta als humans i als porcs.
El virus de la grip està format per una petita quantitat de material genètic (RNA) i unes poques proteïnes que l'envolten. De les proteïnes de la superfície n'hi ha una que s'anomena Hemaglutinina (H) que serveix per unir-se a les cèl·lules que infectarà. Una altra és la Neuraminidasa (N), que fa que el virus entri dins les cèl·lules infectades.
Cada virus té unes cent copies de la neuraminidasa i unes cinc-centes de l'hemaglutinina.
Hi ha diferents tipus d'hemaglutinines i de neuraminidases que s'han classificat amb un nombre. Coneixem 16 tipus d'hemaglutinines (H1, H2,… H16) i 9 (H1, H2,…H9) de neuraminidases, però no totes estan en els virus que afecten als humans.
Els virus s'anomenen amb la lletra corresponent al gènere seguit de les de les formes d'hemaglutinina i de neuraminidasa que el formin. Per això la grip de la que ara tant en parlem és A-H1N1, la grip aviar del 1997 era A-H5N1, la grip de Hong-Kong de l'any 1968 era A-H3N2, la grip asiàtica del 1958 era A-H2N2, i la grip espanyola de l'any 1918 era A-H1N1.
Finalment, a més del tipus, cal tenir en compte la soca concreta. Encara que la grip espanyola i la grip A actual siguin A-H1N1, es tracta de dues soques diferents. L'actual s'anomena S-OIV (per l'anglès Swine-Origin Influenza Virus o "virus de la grip d'origen porcí").
Envia'ns la teva pregunta. Si tens dubtes sobre la grip A pots fer-nos arribar les teves qüestions mitjançant la secció Pregunta.
Més informació: Dades de seguiment setmanal de la grip