La majoria dels joves catalans veuen la ciència com una activitat col·lectiva, centrada sobretot en la biologia i la química, i sense gaires limitacions de gènere. Això, almenys, és el que es pot deduir de l’observació dels dibuixos rebuts pel concurs Dibuixa un científic o científica.
Molta química i biologia
Tot i la riquesa de coneixement que hem pogut observar en els participants d’aquest concurs, que han mostrat des de ciències experimentals (química, física…) fins a Art i humanitats (arqueologia), cal destacar que els dos referents predominants han estat la química i la biologia en múltiples categories i entorns com veurem més endavant.
Dins la química sobretot es mostren provetes i experiències, i en el cas de la biologia apareixen diferents situacions: des d’una persona que fa servir una pipeta en un laboratori fins a una personalitat científica, Josefina Castellví, a l’Antàrtida, o una rata gegant fent de científica amb humans.
En un segon nivell trobàvem astronomia i matemàtiques (aquells dibuixos que només apareixen fórmules). L’aparició -molt baixa- d’un sol Einstein i un Galileu (fet tres vegades segurament recomanats pel mestre) mostra una tendència de desaparició de referents “herois”.
En un tercer grup apareixen, geologia, arqueologia, medicina i algun missatge genèric entorn la ciència. En tan sols un cas va aparèixer un científic donant classes o en un entorn docent.
La no aparició de cap nau espacial fa pensar la falta d’actualitat d’aquesta àrea de coneixement
Coneixement científic
En aquest aspecte cal destacar la important identificació de gènere dels diferents autors/es així força noies dibuixaven científiques i en el cas de dibuixar equips de recerca tots ells eren mixtes.
Respecte al tema de la composició dels equips de recerca ha resultat força sorprenent que hi hagués un elevat, tot i ser minoritari, nombre de dibuixos amb equips d’investigadors, ja que el títol del concurs “dibuixa un científic” indueix a dibuixar una persona aïllada. Fins i tot un dibuix en fa una al·lusió directe dient que és i que no és fer recerca, assenyalant a un científic sol i un equip de recerca.
En la majoria de dibuixos, tal com hem indicat, hi apareixen elements de laboratori de química, provetes sobretot. En molts casos fins i tot representen experiments coherents com la barreja de dos colors (verd i groc per obtenir blau). En altres casos aquests estris per si sols representen la ciència, sobretot les parts més negatives.
Dins la química/biologia la bata blanca apareix de forma molt marcada en una gran quantitat de dibuixos, tot i que en la majoria de casos descordada. De fet, en el cas d’un ratolí gegant que fa de científic la caracterització passa per la bata blanca.
Les fórmules matemàtiques i els números tenen una presència molt significativa des de decorat de fons fins a element principal. En aquest aspecte ha sorprès l’ús força extrem d’aquest element: des d’alguns dibuixos amb notació científica molt diversa (sumatoris, integrals, lletres gregues…) fins a dibuixos a on les sumes de dues xifres no eren correctes (3+5=14). En la gran majoria posen les fórmules sobre pissarres i no tant sobre papers o ordinadors.
Els microscopis són una constant que sorprèn per la seva “fidelitat”, ben segur que quan el van fer servir la impressió fou bastant alta. De fet, fins i tot en un dibuix el microscopi apareix de la mateixa mida que la científica.
El telescopi ha estat la instrumentació de ciències físiques més emprada, i ens hem trobat des de models senzills en equips multidisciplinaris com a element de decoració fins a grans telescopis.
Respecte a l’aparició de tecnologia, hem pogut observar com hi ha una aparició força freqüent d’ordinadors i una presència molt més baixa d’altres aparells, la majoria electrònics. L’aspecte més de detall d’instrumentació científica potser ha estat la imatge d’un científic fent servir una pipeta i un despatx de científic descrit amb tots els detalls des de llibres i terraris fins a ordinador, telèfons i fax… De totes maneres aquests dos darrers casos en són l’excepció.
Entorn
Un dels aspectes que més ha gratificat al jurat ha estat la diversitat d’escenaris outdoor (fora del laboratori) que s’han presentat. En tots els casos els científics presentaven eines d’observació (quasi sempre llibreta i llapis). Concretament podem destacar:
· Sota el mar
· La Base antàrtica
· L’explosió d’un volcà
· Al bosc
· A las piràmides
Els laboratoris apareixen en molts formats i tot i que la tendència és a presentar-los ordenats. Hi ha un parell de casos en què apareixen llibreries totalment buides, no se sap amb quina intenció. En general la gran majoria els presenten com espais no bruts (no evidencien pols ni teranyines, ni taques), les portes sempre surten tancades i en alguns casos apareixen zones privades o restringides, però és en una minoria.
Conclusions
El material visionat dels participants al concurs “Dibuixa un científic” permet pensar que una majoria dels joves veuen la ciència com una cosa professionalment col·lectiva, de laboratori ordenat i de treball de camp, sense limitacions de gènere, sobretot centrat en biologia i química amb un perfil força jove.
Fins al proper missatge!
Pau Senra
Tot i la riquesa de coneixement que hem pogut observar en els participants d’aquest concurs, que han mostrat des de ciències experimentals (química, física…) fins a Art i humanitats (arqueologia), cal destacar que els dos referents predominants han estat la química i la biologia en múltiples categories i entorns com veurem més endavant.
Dins la química sobretot es mostren provetes i experiències, i en el cas de la biologia apareixen diferents situacions: des d’una persona que fa servir una pipeta en un laboratori fins a una personalitat científica, Josefina Castellví, a l’Antàrtida, o una rata gegant fent de científica amb humans.
En un segon nivell trobàvem astronomia i matemàtiques (aquells dibuixos que només apareixen fórmules). L’aparició -molt baixa- d’un sol Einstein i un Galileu (fet tres vegades segurament recomanats pel mestre) mostra una tendència de desaparició de referents “herois”.
En un tercer grup apareixen, geologia, arqueologia, medicina i algun missatge genèric entorn la ciència. En tan sols un cas va aparèixer un científic donant classes o en un entorn docent.
La no aparició de cap nau espacial fa pensar la falta d’actualitat d’aquesta àrea de coneixement
Coneixement científic
En aquest aspecte cal destacar la important identificació de gènere dels diferents autors/es així força noies dibuixaven científiques i en el cas de dibuixar equips de recerca tots ells eren mixtes.
Respecte al tema de la composició dels equips de recerca ha resultat força sorprenent que hi hagués un elevat, tot i ser minoritari, nombre de dibuixos amb equips d’investigadors, ja que el títol del concurs “dibuixa un científic” indueix a dibuixar una persona aïllada. Fins i tot un dibuix en fa una al·lusió directe dient que és i que no és fer recerca, assenyalant a un científic sol i un equip de recerca.
En la majoria de dibuixos, tal com hem indicat, hi apareixen elements de laboratori de química, provetes sobretot. En molts casos fins i tot representen experiments coherents com la barreja de dos colors (verd i groc per obtenir blau). En altres casos aquests estris per si sols representen la ciència, sobretot les parts més negatives.
Dins la química/biologia la bata blanca apareix de forma molt marcada en una gran quantitat de dibuixos, tot i que en la majoria de casos descordada. De fet, en el cas d’un ratolí gegant que fa de científic la caracterització passa per la bata blanca.
Les fórmules matemàtiques i els números tenen una presència molt significativa des de decorat de fons fins a element principal. En aquest aspecte ha sorprès l’ús força extrem d’aquest element: des d’alguns dibuixos amb notació científica molt diversa (sumatoris, integrals, lletres gregues…) fins a dibuixos a on les sumes de dues xifres no eren correctes (3+5=14). En la gran majoria posen les fórmules sobre pissarres i no tant sobre papers o ordinadors.
Els microscopis són una constant que sorprèn per la seva “fidelitat”, ben segur que quan el van fer servir la impressió fou bastant alta. De fet, fins i tot en un dibuix el microscopi apareix de la mateixa mida que la científica.
El telescopi ha estat la instrumentació de ciències físiques més emprada, i ens hem trobat des de models senzills en equips multidisciplinaris com a element de decoració fins a grans telescopis.
Respecte a l’aparició de tecnologia, hem pogut observar com hi ha una aparició força freqüent d’ordinadors i una presència molt més baixa d’altres aparells, la majoria electrònics. L’aspecte més de detall d’instrumentació científica potser ha estat la imatge d’un científic fent servir una pipeta i un despatx de científic descrit amb tots els detalls des de llibres i terraris fins a ordinador, telèfons i fax… De totes maneres aquests dos darrers casos en són l’excepció.
Entorn
Un dels aspectes que més ha gratificat al jurat ha estat la diversitat d’escenaris outdoor (fora del laboratori) que s’han presentat. En tots els casos els científics presentaven eines d’observació (quasi sempre llibreta i llapis). Concretament podem destacar:
· Sota el mar
· La Base antàrtica
· L’explosió d’un volcà
· Al bosc
· A las piràmides
Els laboratoris apareixen en molts formats i tot i que la tendència és a presentar-los ordenats. Hi ha un parell de casos en què apareixen llibreries totalment buides, no se sap amb quina intenció. En general la gran majoria els presenten com espais no bruts (no evidencien pols ni teranyines, ni taques), les portes sempre surten tancades i en alguns casos apareixen zones privades o restringides, però és en una minoria.
Conclusions
El material visionat dels participants al concurs “Dibuixa un científic” permet pensar que una majoria dels joves veuen la ciència com una cosa professionalment col·lectiva, de laboratori ordenat i de treball de camp, sense limitacions de gènere, sobretot centrat en biologia i química amb un perfil força jove.
Fins al proper missatge!
Pau Senra
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris