Arts i Humanitats | Diari de recerca

Des d’aquest punt de vista, la construcció d’un discurs visual es fonamenta bàsicament en els següents aspectes:  
Imatges icòniques referides a l’estructura del món sensible
El coneixement que tenim d’aquestes imatges, en tant que representació de la realitat, ens ve donat, ja que la pròpia estructura icònica de la imatge imposa un determinat grau d’analogia amb el món exterior. Per tant, la semblança de la imatge amb el món sensible experimentat és la primera norma d’acceptabilitat d’un discurs visual.
En aquest primer pla, la imatge ve determinada per la realitat perceptiva o món dels objectes sensorials i regulada per uns criteris perceptibles generals.
La percepció és immediatament i solament requereix una adequada tècnica representativa. Aquí, la imatge representada no actua com a signe, sinó com la cosa mateixa.
Imatges simbòliques referides a objectes socials:
És evident que les imatges re-presentades també remeten a uns continguts. La comprensió i interpretació d’aquests continguts requereix un previ coneixement de les regles i acords que regeixen l’ús social de les imatges icòniques emprades.
En aquest segon pla, la imatge fa referència als objectes socials o camps semàntics determinats per la història del seu ús social. És el pla de la comprensió,  en el que la imatge com a producte simbòlic, ens diu alguna cosa sobre la realitat.
El significat de la imatge:
Aquests dos plans, icònic i simbòlic, el primer sorgit de l’analogia entre la imatge i la realitat re-presentada, i el segon basat en el coneixement convencional del seu ús i els efectes produïts, constitueixen les referencialitats de la comunicació visual que ens ha de portar a la comprensió del seu significat.
Es tracta, doncs, d’analitzar els elements visuals que conformen el discurs a partir de la seva representació analògica i situar-los posteriorment dins la situació concreta d’ús intencionat. En el cas concret que ens ocupa ara a Recerca en Acció es tracta d’analitzar la voluntat de comunicar gràficament el concepte de la tasca d’un científic.
L’anàlisi de les imatges presentades a concurs.
La valoració del significat les imatges que es presenten al concurs Dibuixa un científic o científica no s’ha de basar únicament en que siguin més o menys fidels a la representació dels objectes referencials, sinó, i sobretot, en el fet de que siguin ben emprades, és a dir, adequades a la situació que les generen.
Cal valorar, doncs, el grau de concordança entre la imatge icònica i el món exterior referit, però sobre tot, l’elaboració reeixida d’una concordança entre la situació concreta i els elements d’expressió simbòlica emprats.

Trobareu diversos exemples en les imatges que acompanyen aquest text i que hem titulat:
Un marc de confiança i utilitat (dibuix de Paula Armero, 8 anys, Gavà)
El científic de la ficció cinematogràfica (dibuix de Santi Salas, 12 anys, Sabadell)
La recerca coma una tasca positiva, agradable, útil (dibuix d’Aleix Seguí, 7 anys, Tortosa)
D’acords a aquestes consideracions, les imatges presentades a concurs s’analitzaran i avaluaran segons els següents criteris:
Pla de la iconicitat: les condicions perceptives.
Elements gràfics pertinents i suficients.
Tècnica representativa adequada.
Composició, ordenació i claredat en l’exposició gràfica.   
Pla del simbolisme: continguts intencionats.
Personatges adequats.
Context apropiat.
Sinceritat expressiva.
Riquesa de continguts.
Grau de rellevància: originalitat i oportunitat
Impacte emotiu
Actitud crítica
 
Fins al proper missatge!
Jordi Pericot