A la majoria d’indrets de Catalunya, els primers dies d’octubre marquen el inici de l’arribada massiva dels pitroigs (Erithacus rubecula) migradors que venen a passar l’hivern entre nosaltres.
El pitroig (també anomenat rupit o reiet) és un ocell molt comú, la seva població europea s’evalúa entre els 43 i els 83 milions de parelles , la qual cosa pot implicar uns 170 milions d’individus, si fem cas a les estimacions més altes. Tot just després de la reproducció aquesta xifra es multiplica amb la quantitat de joves que surten cada any del niu. Però, com tots els ocells petits, la seva vida és breu: la longevitat dels pitroigs s’estima en uns 8 anys, encara que la seva esperança de vida és molt més curta, de poc més d’un any de vida, segons les estimacions que fan els ornitòlegs.
Un any de vida no sembla gran cosa…com és que no té una esperança de vida més llarga? Cal tenir present que l’esperança de vida és una mitjana que s’obté a base de calcular l’edat que viuen els individus d’una població i fent-ne el promig. Molts individus adults de pitroig poden viure 4, 5 o 6 anys, o més, però molts ocells petits no arriben a adults, ja que la mortalitat juvenil, en tots els ocells, és molt alta. Per això la mitjana de vida, el promig, surt tant baix.
Cal també tenir present que aquests ocells afronten unes condicions de vida que no sempre són senzilles a l’hora de sobreviure. Tenen els seus enemics, com els esparvers, uns caçadors formidables. O els gats domèstics, que s’ha vist que poden tenir un fort impacte sobre la fauna ja que poden capturar molts ocells silvestres. També han de fer front a les adversitats climàtiques o a les migracions, qüestions que no són menors en uns animals que en prou feines pesen uns pocs grams.
La gran majoria de pitroigs que arriben aquests dies a Catalunya han nascut al Centre i Nord d’Europa: Alemanya, Àustria, Txèquia, Polònia….. També n’arriven de Rússia i Escandinavia, incloent-hi alguns que han nascut fins i tot a llocs tant allunyats com al Nord de Finlàndia! Potser alguns pitroigs continuarán volant més al sud, molts es quedaran entre nosaltres per passar l’hivern a la Mediterrània. Cal tenir en compte que aquests ocells són insectívors, i al nostre país poden trobar alguns insectes fins i tot al hivern, gràcies a la bondat del nostre clima, pero la seva dieta hivernal es composa sobretot dels fruits que ofereixen moltes plantes durant l’estació freda.
David Segarra
Equip Investigador
Diari de recerca
Molt interessant, David!
Sembla increïble que un ocellet d’aparença tan fràgil, que aquests dies podem començar a veure a alguns parcs de la ciutat, hagi recorregut tanta distància!
Aquest estiu he estat a centre Europa. És improbable, però no impossible que algun pit-roig que m’hagi vist prendre cafè aquest a alguna terrassa de Txèquia, ara em vegi de nou a una terrassa de Barcelona…
Si, la veritat és que sembla increíble… però encara hi ha casos més sorprenents, com passa amb la papallona Vanessa atalanta, que pesa menys d’un gram, i que al hivern ens arriba a la Mediterrània procedent del Centre i Nord d’Europa !
Ho expliquem en un proper missatge.