Els goril·les, en primer lloc presenten la singularitat de ser l’espècie de primat viu més gran del món. A més, és una espècie evolutivament molt propera als humans i que encara avui dia viu en els mateixos hàbitats que van ocupar els nostres primers avantpassats. Aquesta relació filogenètica i adaptativa tan propera al nostre llinatge evolutiu els fa molt interessants per a primatòlegs i antropòlegs. El seu estudi des de nombrosos punts de vista, incloent-hi la morfologia i anatomia, genètica, comportament i estructura social o habilitats cognitives, està permetent aportar coneixements sobre la biologia de la nostra pròpia espècie, incloent el nostre propi procés evolutiu.
Família de goril·les de muntanya al Parc Nacional dels Volcans.
Actualment l’estudi dels primats es troba en un dels millors moments, gràcies a les noves tecnologies i al llegat aportat per les observacions històriques. Malauradament, les poblacions de primats actuals es troben moltes d’elles en declivi i algunes en greu perill d’extinció, principalment a causa de la destrucció del seu hàbitat causat per la gran pressió que exercim els humans. Aquest és el cas dels goril·les de muntanya.
Avui dia hi ha nombroses poblacions de goril·les que es troben en estudi, però és la que va començar a estudiar la Dian Fossey fa 47 anys al Parc Nacional dels Volcans, la que porta més temps de seguiment i la que ha aportat més informació. Les observacions continuades a llarg termini d’aquesta població han permès entendre l’ecologia i la demografia de l’espècie, i molts aspectes de la seva biologia, i estan permetent la seva conservació. Tot i així, encara queda molt per conèixer d’aquests primats…
Quants goril·les hi ha?
Avui en dia es reconeixen dues espècies de goril·la: l’occidental (Gorilla gorilla), i l’oriental (Gorilla beringei). Cadascuna d’elles es pot subdividir alhora en dues subespècies, que es troben aïllades geogràficament unes de les altres. Així, en total hi ha 4 subespècies de goril·la, i una d’elles són els goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei). Aquests goril·les tan singulars només habiten en dos massissos muntanyosos de l’est d’Àfrica: el sector sud de les muntanyes Virunga (entre la República Democràtica del Congo, Uganda i Ruanda), i Bwindi (Uganda). Els darrers censos de població indiquen que entre ambdues poblacions de goril·les de muntanya només hi ha 880 individus!
Distribució geogràfica actual de les quatre subespècies de goril·les. Els goril·les de muntanya (les dues taques blaves petites) són els goril·les més orientals de tots.
Parc Nacional dels Volcans
La població de goril·les de muntanya del sector sud de les muntanyes Virunga, on hi ha nombrosos volcans de fins a 4500 metres d’alçada, arriba a tenir fins a 480 individus. Aquests es troben repartits entre tres països, i alhora en tres parcs nacionals. A Ruanda s’ubiquen al Parc Nacionals dels Volcans, una zona molt limitada però amb un hàbitat molt adequat per aquests primats. És aquí on els goril•les de muntanya s’han estudiat durant més anys, gràcies a l’elevat grau d’habituació de la població, que també ha fet possible actualment rebin un gran número de visitants, 19 mil al llarg del 2013.
Límit del Parc Nacional dels Volcans, i començament dels camps de conreu. Al fons el Bisoke, un dels volcans Virunga.
Mare amb infant, al Parc Nacional dels Volcans.
Jordi Galbany
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris