“Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs.(…) altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat per a altres llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs…” Contes per a nens i nenes políticament correctes. James Finn Garner, versió en català a Quaderns Crema, traduïda per Quim Monzó.
La construcció tradicional s’ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d’uns amplis coneixements basats, principalment, en l’experiència que es transmetia de generació en generació.
Tot i que actualment les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades, en determinades circumstàncies (en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles) es treballa en el que hem anomenat tecnologies “Low Tech”, relacionades amb materials i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot fàcilment realitzables amb pocs mitjans.
Els principis de l’arquitectura i construcció LOW TECH es poden resumir en:
- Recursos materials d’origen local amb la qual cosa s’evita el transport de material pesat
- Transferència o adopció de la cultura tecnològica que s’adapti als recursos locals disponibles
- Sinceritat i facilitat de reproducció de la tècnica constructiva emprada
- Coneixements accessibles allunyats de tecnicismes abstractes
- Simbiosi i col·laboració amb altres sistemes
És a dir: construir amb materials de l’entorn, aprofitar les propietats de cadascun i adaptar les formes i les prestacions dels edificis a les condicions climàtiques del lloc on es construeix.
Més informació a http://jornadeslowtech.wordpress.com/
Els nous arquitectes
Es poden desenvolupar moltes activitats relacionades amb el fet constructiu, ja que de fet, abans que existissin els professionals de l’arquitectura, la humanitat construïa edificis monumentals que encara avui dia ens sorprenen, i també el que anomenem arquitectura domèstica, que si no ha perdurat és perquè estava feta, sovint amb materials senzills i recursos limitats. Una bona manera d’aprendre arquitectura i construcció és viatjar i observar com són les cases en aquells llocs on encara no s’ha imposat la uniformitat del formigó, l’acer i el vidre.
Us proposem unes quantes activitats que podeu adaptar a les vostres possibilitats i medis:
Els tallers del Col·lectiu base A, un equip de joves arquitectes i estudiants que entenen l’arquitectura com a eina de transformació social i que treballen dins l’àmbit de la cooperació i la formació i realitzen activitats en matèries relacionades amb l’edificació, la rehabilitació i l’urbanisme des del punt de vista del desenvolupament sostenible i participatiu. Podeu contactar amb ells a través de la seva pàgina http://base-a-org.blogspot.com.es/p/activitats-educatives.html
Activitats de física i química dels materials
Existeixen molts recursos en format vídeo que permeten entendre les propietats dels materials a partir d’experiments senzills. En el cas dels materials de construcció, i si ens centrem en aquells que són més accessibles (com la sorra, l’argila i l’aigua, amb el que hem construït tradicionalment), el centre de recursos educatius amàco, Centre d’Excel·lència Pedagògica de la Ciència dels Materials per a la Construcció Sostenible, és el referent.
Teniu disponibles a http://www.youtube.com/user/GrainsDeBatisseurs/videos una col·lecció de recursos que utilitzem fins i tot des de la Universitat. Malauradament, encara estan només disponibles en francès, però s’entenen prou bé com per a que aquesta circumstància no sigui un impediment. Animem a l’estudiantat de francès de les escoles que en facin les traduccions…
Aquesta col·lecció permet explicar fenòmens com la Floculació, el Ph, el comportament dels fluids newtonians, la cohesió, la hidrofòbia i la hidrofília, la capil·laritat, les dissolucions, i també des del comportament mecànic dels materials, les tensions superficials, el pes, el volum, els arcs de descàrrega, l’efecte volcà, o la “màgia” del volum…
I el conte dels tres porquets
Cal repensar el conte dels tres porquets des d’una nova perspectiva relacionada amb el medi ambient i amb l’impacte ambiental que tenen les nostres accions. Els materials que hem estat utilitzant en els darrers anys necessiten de molts recursos naturals per a ser extrets, transformats, i al final de la seva vida útil, dipositats o reciclats en nous materials. És el que anomenem Cicle de Vida dels materials, una nova eina que serveix per avaluar l’impacte ambiental de tot allò que fabriquem o produïm.
Per fer-nos una idea, per fabricar una tona de maons, calen 220 l d’aigua, la qual cosa sembla bastant comprensible si tenim en compte que per fer la pasta d’argila cal barrejar la terra amb l’aigua per fer-la enmotllable…. però quants litres calen per fabricar una tona de bigues d’acer?…. 95.000 !!!!!, que normalment són d’aigua potable!!!!!!!!!! Quanta gent hi ha al món que viu amb menys de 50l/dia? (considerat per la OMS el mínim imprescindible per persona).
Consells per al professorat: Podem treballar en aquests qüestions a diferents nivells: des de la química i la física per entendre la composició i el comportament dels materials, des de la mecànica per aprendre dels esforços a que sotmetem els diferents elements que composen un edifici i fins i tot des de la pràctica construint petites estructures amb materials diversos.
Pel que fa als recursos necessaris per fabricar materials de construcció, l’eina de l’Anàlisi del Cicle de Vida és el referent, però les dades per calcular i avaluar els impactes són encara difícils d’obtenir.
Fonts:
http://base-a-org.blogspot.com.es/p/activitats-educatives.html
http://www.youtube.com/user/GrainsDeBatisseurs/videos
http://jornadeslowtech.wordpress.com/
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris