Els que portem temps voltant per la ciutat, tampoc no deixem de ser en certa manera arqueòlegs peculiars dins d’aquesta disciplina anomenada Arqueologia. Però, veure l’evolució històrica de Barcelona en diferents estrats i estructures arqueològiques comporta una planificació i recerca d’àmbits o períodes històrics de la urbs que és bastant gratificant.
En els primers moments de la intervenció arqueològica es va comprovar la gran quantitat de restes d’època contemporània existents, ja que encara eren presents els fonaments continus de les edificacions de mitjans del segle XIX. Una duresa de murs d’aquella època bastant envejable a l’igual que la construcció defensiva romana. Però en aquest cas, parlarem de les poques restes medievals dins de la seqüència arqueològica. Murs i basaments de pilars en certa manera oblidats…, oblidats perquè també van resistir alguns d’ells a la demolició durant la creació de les finques al segle XIX. Algunes de les escasses estructures localitzades d’època medieval, van ser salvades amb la construcció dels edificis del carrer Sotstinent Navarro.
Vista de dos pilars de l’època medieval.
Cal assenyalar que, en aquest cas, a banda de les primeres hipòtesis al terreny sobre restes muraries d’atribució d’època medieval, també cal una bona anàlisi històrica, és a dir, un estudi arxivístic o el que és el mateix, consultar documents relacionats amb l’ocupació d’aquest indret. Doncs sí, no deixem d’ésser en certa manera peculiars per ser arqueòlegs que treballem als arxius en moltes ocasions. L’arqueologia només és una branca més de la història, i és el que fem, reconstruir la història de Barcelona.
Hi ha una sèrie de pistes per a fer una primera valoració del que són aquestes estructures: basaments de pilars, pous i paviments que hem anat trobant, però falta molt d’estudi històric i anàlisi arqueològica pendent. Un, quan observa la muralla romana pot veure les traces i restes de canvis i remodelacions… el temps l’ha anat marcant com un palimpsest viu.
Les restes de material arqueològic localitzat entre els segles VII-X ens indica que l’espai fora de muralla en aquest punt es va anar privatitzant i ocupant, on, part de l’hàbitat d’època medieval es recolzaria a la solidesa de l’estructura defensiva romana. Aquesta protecció o la pèrdua del valor defensiu és evident a mitjan del segle XIII amb la construcció d’una nova muralla que sobrepassa els límits de la ciutat romana.
Vista aèria del lloc d’intervenció arqueològica.
Pendent de l’estudi global un ja pensa, a l’hora d’interpretar aquestes restes documentades, en un tipus de residència com un palauet, un casal o una casa singular. L’escassetat de les restes ens porta a pensar que, ja al segle X, i fins al segle XIII s’ocupa tot aquest espai fora de la muralla, com a zona d’hàbitat i conreu.
Jordi Ramos
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris