Però la realitat és una mica més complicada. Sembla que tot va començar fa molt de temps en algun lloc de Grècia. Cal·listo era una dona molt maca. Es veu que feia de nimfa caçadora al servei d’Àrtemis, la deessa de la caça. Per alguna raó que se’ns escapa, aquesta professió requeria un vot de castedat. Res més atractiu per al primer seductor de la història: Zeus. Fent servir la seva capacitat transformista (també va ser el primer Mortadelo de la història), Zeus es va presentar a Cal·listo amb l’aparença d’Àrtemis i la va seduir (com s’hauria de dir aquesta relació entre una dona i un home transsexual?). D’una sola jugada Zeus va deixar embarassada Cal·listo, indignada Àrtemis i furibunda Hera, la seva dona. No se sap si va ser Àrtemis, indignada per que Cal·listo havia trencat el vot de castedat, o Hera, furibunda per la nova infidelitat, qui va convertir Cal·listo en una óssa i la va llençar molt lluny, als límits de l’univers, és a dir, a l’esfera celestial del nord, on va quedar per sempre formant la constel·lació de l’Óssa Major, la constel·lació de l’arktos. I com que això estava al nord, dons aquella regió llunyana es va dir la regió de l’ós: l’Àrtic.
“Quina raó més peregrina. – Pensareu.” Aquesta constel·lació no s’assembla pas a una óssa (i l’Óssa Menor tampoc). El que és ben intrigant, però, és que diferents cultures humanes li han donat el nom d’ós en aquest mateix grup d’estels de forma totalment independent. Per exemple, els iroquois del Canadà consideren que el rectangle és l’ós i els tres estels del mànec són tres caçadors que l’empaiten. No és fascinador? Un altre cop l’ós i la caça barrejats en aquesta història. Potser els tres caçadors són Zeus, Àrtemis i Hera empaitant Cal·listo?
0 Comentaris