Investigador/ora

Bernardo Rondelli

09 novembre 2011 | Investigador/ora

 

En un altre segle potser hauria estat un viatger.

 

Em dic Bernardo Rondelli i sóc un apassionat dels mapes. Els mapes són un exemple de la capacitat abstractiva de l’ésser humà (ens representen a nosaltres mateixos i al nostre entorn) i els podem fer servir per moltes coses… a mi m’agraden com a eina d’exploració. La meva feina és construir mapes sobre al passat que representin i analitzin a on van viure els nostres antecessors i com aquests van utilitzar el seu territori.

 

Recomana’ns un llibre, i un web de divulgació científica: Suggereixo com a llibre “El Matemático Impertinente”, de Piergiorgio Odifreddi. Serveix per abandonar la recepció passiva de la informació i aprendre a posar en dubte las grans “veritats”!

Com a web de divulgació, trobo molt interessants Edge i TED.

Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu: El Museu d’Art del Karakalpakistan. Una col·lecció increïble i oblidada d’art modern rus i uzbek a la ciutat fantasma de Nukus, Uzbekistan, al costat del quasi extint llac d’Aral.

Vaig decidir fer-me científic perquè… Bé, no he decidit mai fer-me científic, però sempre he tingut molta curiositat i atracció per les exploracions. En un altre segle potser hauria estat un viatger. Al s. XXI, però, m’ha semblat millor explorar el món des d’un centre de recerca.

El que m’agrada de fer recerca en arqueologia és poder somiar… perquè hi ha molt espai per la imaginació, amb tota la incertesa que tenim sobre què i com va passar… Igualment crec que l’arqueologia sempre ha tingut (i encara tindrà) un gran paper en interpretar l’evolució del nostre coneixement i comportament, així com en ajudar-nos a construir un mon més sostenible…

A la meva discografia no hi falta… Roger Mas. He descobert la poesia de Verdaguer a partir da les seves cançons.

Un somni a la meva vida seria… creuar el desert del Taklamakan entre Dunhuang i Kashgar (Àsia Central), recorrent les antigues vies caravaneres de la ruta de seda… i que no faltin els cavalls…

Una ciutat especial… Samarkanda, a on vaig conèixer la meva princesa…

Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… la perfecció de la forma de les empremtes digitals.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *