M’agrada el repte de comprendre la comunicació verbal humana en allò que la materialitza: els textos, les parles, les llengües…
Qui ets i què fas?
Sóc en Jordi Mascarella i Rovira i sóc professor de filologia catalana a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica
Recomanar un sol llibre em resulta molt incòmode. No sóc tomista, però també em fan por les persones d’un sol llibre. Per mor de la feina, el de Peter L. Shillingsburg From Gutenberg to Google: Electronic Representations of Literary Texts, publicat per Cambridge Universtiy Press el 2006. Una reflexió lúcida i fecunda sobre la superposició de tecnologies en les humanitats.
Pel que fa a una web de divulgació científica, us recomano la de la Purdue University sobre retòrica i expressió escrita. Un cop d’ull al mapa del portal ja és suficient per a copsar-ne l’amplitud: <http://owl.english.purdue.edu/sitemap/>
Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu
Un museu o centre divulgatiu de temàtica epigràfica no és gaire usual. La mostra permanent més propera em sembla que és la de Fijac (en francès, Figeac). És la vila nadiua de Champollion, el savi que va interpretar l’escriptura jeroglífica egípcia gràcies a les inscripcions de l’estela trobada a Rashid (en francès, Rosette). El Museu de les escriptures del món, renovat el 2007, li és dedicat.
El que m’agrada de fer recerca en filologia és el repte per comprendre la comunicació verbal humana en allò que la materialitza: els textos, les parles, les llengües…
A la meva discografia no hi falten mostres diverses de cant dins la tradició musical europea: Janequin, Monteverdi, Bach, Mozart, Brahms, Schubert, Wagner (amb moderació), Richard Strauss, Mahler…
El meu lloc preferit per perdre’m és qualsevol ciutat que tingui vida activa sobre un bon escenari, si pot ser amb unes pinzellades italianitzants: Roma, Florència, Sant Petersburg…
Per esbargir-me no hi ha res com estar abduït una estona per les meves filles. Sempre em suposa una excursió a un altre món, alhora propi i aliè.
Rashomon, d’Akira Kurosawa (1950), és una de les pel·lícules que més m’ha captivat, per la presentació de la trama i per la qualitat de la fotografia en blanc i negre. Sleuth , la darrera de les pel·lícules de Joseph L. Mankiewicz (1972) és un altre dels meus clàssics. Us les recomano, al costat de totes les d’Andrei Tarkovskij i d’algunes de Theo Angelopoulos (amb les pel·lícules em passa com amb els llibres, que no em puc limitar a un de sol).
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris