Un seguit de científics, encapçalats pel biòleg català Antoni Margalida, han publicat recentment una carta a la prestigiosa revista Nature on alerten de la mortalitat que està ocasionant el creixent ús del verí en els rapinyaires necròfags. Fins al punt que els científics creuen que la utilització il·legal d’esquers emmetzinats “constitueix una important amenaça per a la supervivència” d’altres espècies amenaçades, com ara l’aufrany o el trencalòs.
Aquesta situació es relaciona amb els atacs al bestiar que en els darrers anys ha protagonitzat el voltor comú (Gyps fulvus) en zones com ara el Pirineu. Uns atacs produïts per la manca de menjar com a conseqüència de les restriccions que la UE va imposar a l’abandonament de despulles de bestiar domèstic al camp, conseqüència de la crisi de les vaques boges. La conseqüent escassesa d’alimentació pot haver propiciat que un ocell carronyaire com el voltor hagi desenvolupat hàbits caçadors, un comportament mai documentat abans. De tota manera, els investigadors creuen que les causes d’aquest canvi d’hàbits poden ser múltiples i complexes.
Aquest vídeo, enregistrat a prop de Tremp, mostra l’enrenou característic quan una colla de voltors s’apleguen per devorar una despulla de bestiar.
De tota manera, els danys s’han sobrevalorat. En 5 anys, del 2005 al 2010, a Espanya hi va haver 1.165 denúncies d’atacs, el 70% de les quals, però, es va desestimar. Les indemnitzacions van suposar uns 44.000 euros anuals, una xifra que els científics qualifiquen de “reduïda”. En el mateix període s’han documentat 243 casos d’enverinament de voltors. Aquest problema pot causar un impacte greu en aus com ara el trencalòs, ja que la població pirinenca (la més important d’Europa) es redueix a poc més d’un centenar de parelles.
Antoni Margalida va coordinar el projecte Dins el niu del Trencalòs de Recerca en Acció. Consulteu aquest projecte per a més informació.
Aquesta situació es relaciona amb els atacs al bestiar que en els darrers anys ha protagonitzat el voltor comú (Gyps fulvus) en zones com ara el Pirineu. Uns atacs produïts per la manca de menjar com a conseqüència de les restriccions que la UE va imposar a l’abandonament de despulles de bestiar domèstic al camp, conseqüència de la crisi de les vaques boges. La conseqüent escassesa d’alimentació pot haver propiciat que un ocell carronyaire com el voltor hagi desenvolupat hàbits caçadors, un comportament mai documentat abans. De tota manera, els investigadors creuen que les causes d’aquest canvi d’hàbits poden ser múltiples i complexes.
Aquest vídeo, enregistrat a prop de Tremp, mostra l’enrenou característic quan una colla de voltors s’apleguen per devorar una despulla de bestiar.
De tota manera, els danys s’han sobrevalorat. En 5 anys, del 2005 al 2010, a Espanya hi va haver 1.165 denúncies d’atacs, el 70% de les quals, però, es va desestimar. Les indemnitzacions van suposar uns 44.000 euros anuals, una xifra que els científics qualifiquen de “reduïda”. En el mateix període s’han documentat 243 casos d’enverinament de voltors. Aquest problema pot causar un impacte greu en aus com ara el trencalòs, ja que la població pirinenca (la més important d’Europa) es redueix a poc més d’un centenar de parelles.
Antoni Margalida va coordinar el projecte Dins el niu del Trencalòs de Recerca en Acció. Consulteu aquest projecte per a més informació.