Segons l'Institut Català d'Ornitologia, el 2008 ha estat el pitjor any per a la cria de bon nombre dels ocells més comuns de Catalunya. Els índexs globals de productivitat i èxit reproductor de 2008, calculats en base a les dades de més de 50 espècies de passeriformes, són els més baixos dels darrers 10 anys.
Indicadors d'una mala temporada reproductora
El nombre conjunt de joves detectat enguany és un 40% inferior a la mitjana i l'èxit reproductor un 25% més baix. La davallada ha estat tan generalitzada que un 73% de les espècies estudiades ha assolit enguany el seu mínim de productivitat. En la merla i el rossinyol, dos dels ocells més comuns del país, la davallada en el nombre de joves és propera al 50%, mentre que en el tallarol de casquet arriba fins al 75%. Per aquesta darrera espècie, amb una població catalana estimada al voltant del mig milió de parelles, es calcula que durant el 2008 podrien haver envolat prop de 400.000 joves menys que de mitjana.
Una climatologia adversa pels ocells
El principal responsable d'aquest daltabaix en la cria sembla ser el peculiar règim pluviomètric que ha patit Catalunya durant el darrer any: amb una tardor i hivern molt secs però amb pluges molt més freqüents i intenses del normal entre maig i juliol. La sequera existent a principis de primavera sense dubte va afectar molt negativament la disponibilitat d'insectes, l'aliment principal de bon nombre d'espècies durant l'època de cria. I a aquest factor, ja de per sí molt negatiu per la cria dels ocells, s'hi va sumar molt probablement la pèrdua directe de niuades causada per les pluges caigudes, sovint en forma de ruixats i tempestes, en plena època de nidificació.
Si bé la cria ha estat molt dolenta en general, encara ho ha estat més entre les espècies migradores de llarga distància. Aquestes espècies crien més tard que les que passen tot l'any a Catalunya i probablement es van veure més afectades pels ruixats de finals de primavera i principis d'estiu, just el moment àlgid del seu període de cria.
Aquestes dades han estat obtingudes mitjançant el programa SYLVIA que desenvolupa l'Institut Català d'Ornitologia en conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Obra Social de Caixa Catalunya.