Experimenta

Com podem saber si l’aigua està contaminada per metalls? Es poden fer proves amb diferents organismes per avaluar els efectes toxicològics de metalls en l’aigua. Aquests són els bioassaigs. En aquest experiment us proposem com veure la qualitat de l’aigua d’un riu fent un assaig amb unes cebes. Segons el creixement de les seves arrels es pot determinar la presència de substàncies tòxiques a la nostra mostra.

Material:

• 10 Gots de vidre d’uns 10 cm de llarg. També es poden fer servir provetes d’uns 10 cm de llarg per 1,5 cm de diàmetre. El diàmetre de gots i provetes haurà de ser el mateix que el de la ceba per tal que aquest vegetal hi quedi ben encabit.
• 10 Bulbs de cebes seques, sense formació de fulles o arrels.
• Un ganivet esmolat.
• Un regla per fer les mesures de les arrels de les cebes (les mesures es prenen en mil·límetres).
• Mostra: Aigua de riu que vulguem analitzar.
• Aigua de l’aixeta (Solució mare per a fer l’anomenat “control negatiu”)
• Solució de Coure (Cu)  (II): Es prepara amb una barreja de 2,5 mg de Sulfat de Coure amb 100 ml d’aigua. Trobareu el sulfat de coure en una botiga de productes fitosanitaris o en botigues on es vengui adobs.

Mètode:
Preparem les cebes. Primer s’han de netejar els bulbs de les cebes, eliminant l’epidermis seca que pugui haver-hi i les restes de teixit i arrels de l’àrea radicular amb un ganivet. No s’han de fer malbé les arrels primordials de la ceba. És recomanable adquirir les cebes abans de realitzar l’experiment o emmagatzemar-les en un lloc sec i a una temperatura suau (10-20 °C) perquè no es facin malbé.
Preparem les mostres d’aigua
Per saber si a la nostra mostra d’aigua de riu hi ha contaminants o no, hem de fer 5 preparats diferents per poder comparar el creixement de les cebes. Els preparats són:
Got 1: Dissolució de 2,5 mg de Sulfat de Cu amb 100 ml d’aigua d’aixeta (Control positiu)
Got 2: Aigua de l’aixeta (Control negatiu)
Got 3: barreja de 50% d’aigua de la mostra (aigua de riu) i 50% de l’aigua d’aixeta
Got 4: barreja de 75% de mostra i 25% d’aigua de l’aixeta
Got 5: Aigua de mostra
De cada preparat se’n fan dues rèpliques, això vol dir que disposarem d’un total de 10 gots.
El paper del sulfat de coure és per veure si hi ha fongs que podrien fer malbé l’experiment. Preparem les cebes traient les restes de teixit perquè no hi hagi fongs, i el sulfat de coure ens ajuda a veure què ho hem fet bé.
Posem les cebes i deixem reposar…
A partir d’aquí s’omplen els gots amb les corresponents dilucions i controls fins al final, on es posen els bulbs nets. Ha de quedar la zona radicular de la ceba en contacte amb el líquid. Els gots han de dipositar-se a una taula on no li doni el sol ni hi hagi vibracions durant 72 hores. Durant aquest període, s’ha de reposar la mostra corresponent dos cops al dia si ha perdut una mica per evaporació o absorció.
Un cop han passat les 72 hores, es mesura amb la regla la longitud de les arrels. Es mesura des de la base del tub, fins a on arriben la majoria de les arrels. Es fa per a cada tub i s’obté la mitjana de les dues rèpliques.
Com saber si hi ha o no una substància tòxica a l’aigua?
Sabrem si hi ha una substància tòxica o no a partir de la longitud de les arrels.  Com més concentració de metalls hi hagi a l’aigua, menys creixen les arrels. Si a l’aigua de riu no hi ha metalls, les arrels de la ceba seran igual de llargues (si fa no fa) que les que hagin crescut amb l’aigua de l’aixeta. En canvi, si l’aigua de riu hi haguera metalls pesants, les arrels de la ceba hi creixeran menys o, fins i tot, no creixeran en absolut.
Avui dia, les mesures de depuració que s’empren al nostre país fa que resulti difícil trobar un riu amb un alt contingut de metalls pesants. Si voleu veure un exemple de com de malament creixen les cebes quan hi ha metalls a l’aigua, podeu donar una ullada a aquest interessant experiment que van realitzar els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Cap Llevant de Menorca, coordinats pel mestre Ernest Fortuny Coll.
La manera de valorar si han crescut més o menys les arrels es fa mitjançant el percentatge d’inhibició de la ceba. Aquest percentatge d’inhibició es calcula com:
(longitud del control – longitud de la mostra) x 100/longitud del control

Font: G. Castillo (ed.). 2004. Ensayos toxicológicos y métodos de evaluación de calidad de aguas. Estandarización, intercalibración, resultados y aplicaciones. IDRC, IMTA, Canadá. 202 pp