Diari de recerca

L’Antàrtida no és només un gran acumulador de neu que es va compactant per a formar aquest gran glacial (indlansis) que es va formar fa 40 o 45 milions d’anys i que encara segueix avui en dia. No podríem entendre els processos que s’esdevenen a l’Antàrtida si no tinguéssim en compte la congelació de la superfície de la mar al voltant d’aquesta massa de gel continental i d’aquelles zones desproveïdes en les quals podem veure el veritable continent. Aquest és l’origen del gel marí.

Per tal de tenir una idea de què estem parlant, només cal comentar que el gel marí (o banquisa) pot ocupar en la seva màxima extensió uns 20 milions de km², reduint-se durant l’estiu a només uns 3 milions de km². A l’hivern, la velocitat de congelació s’estima en uns 57 km² per minut! En total, arriba a assolir fins a uns 2.200 km des del límit de la costa. Seria l’equivalent a 3 vegades la superfície d’Austràlia!

Ara, a principis de desembre ens trobem a la primavera tardana i contemplem paisatges molt variats. Des de la banquisa que es va formar l’any passat i que parcialment s’està disgregant en plaques de gel denominades pack-ice. A la banquisa encara molt consolidada i que en el seu moment va atrapar icebergs de mida moderada (uns cents de metres de longitud). Fins a la formació de nou gel marí en diferents formes, per exemple, la formació, en dies en calma, de làmines molt fines de 5 -10 cm de gruix anomenats niles.

És difícil explicar-vos en un espai tan reduït la importància i la variabilitat de les formacions de gel marí. Segurament podrem dedicar altres missatges per a casos més particulars. Malgrat això, us volem transmetre des d’aquí, que aquesta banquisa és també molt important per a la vida marina. No només perquè descansin les foques i els pingüins de les seves immersions diàries per a la recerca d’aliment. També ho és com a base d’un ecosistema microscòpic i de què depenen molts d’altres organismes.

A mesura que el gel marí es congela va excloent les sals, formant canals de salmorra, a la vegada que empresona algues que troben un substrat al gel per tal de mantenir-se mentre hi hagi llum per a la realització de la fotosíntesi. Quan el gel es fon, aquestes algues (diatomees la majoria d’elles) són alliberades i els petits crustacis com el krill troben aquí un substrat del qual alimentar-se, formant part de la base d’una cadena tròfica que sustenta els mamífers de mida més gran que existeixen al nostre planeta, les balenes.

Salutacions des del mar glaçat!

L’equip científic

Latitud:  -70º 0′ S
Longitud:  -4º 8′ W
Hora: 12:00 h
Velocitat del vent a coberta: 5 (m/seg)
Temperatura de l’aire: -2.7 ºC