Diari de recerca

Els migradors de llarga distància que passen els mesos d’hivern a l’Àfrica saben que aquí ja tenen disponible els insectes per alimentar-se durant els mesos de primavera i estiu. Tot i que encara podem tenir dies de fred, algunes espècies són ben puntuals. Per exemple, a la campanya dels Aiguamolls de l’Empordà, els primers exemplars de tallarol de garriga Sylvia cantillans enguany han arribat el 18 de març, el mateix dia que l’any 2010 i 3 dies abans que l’any passat. De totes maneres, també hi ha qui no va a l’hora: la cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus l’any passat va arribar el 15 de març , l’any anterior encara més aviat, el 6 de març, i enguany encara no ha passat per la campanya.

La influència de la sequera
La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és una espècie molt lligada a l’aigua i durant la seva migració a través de Catalunya generalment utilitza canyissars inundats per alimentar-se durant les seves aturades. Amb la sequera d’aquest hivern, la major part dels canyissars dels Aiguamolls de l’Empordà estan secs i això pot explicar el perquè aquest any hem detectat aquesta espècie uns dies més tard que anys anteriors.

Un mal any a l’Àfrica.
Una altra possible explicació al retard d’algunes espècies pot ser que en vinguin menys. És ben conegut que la supervivència d’algunes espècies està estretament lligada a les pluges del Sahel (zona d’hivernada de molts ocells més al sud del Sàhara) i les dades disponibles ens indiquen que l’hivern 2011-2012 ha estat molt sec a la major part d’Àfrica, per tant, és d’esperar que aquest any vindran menys ocells que l’any anterior.

Els rossinyols i abellerols són al caure!
Entre aquesta setmana i la vinent esperem les arribades del rossinyol Luscinia megarhynchos i de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus, a més de l’acolorit abellerol Merops apiaster. Mentrestant, ja podem gaudir de les orenetes que es veuen arreu i del cant del cucut.

Oriol Clarabuch