Diari de recerca

En el darrer article ja vam comentar que havia començat el seguiment de la migració de primavera al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb una campanya d’anellament científic d’ocells que s’està duent a terme a la reserva integral de l’Estany de Palau.  Aquesta campanya va començar el dissabte 2 de març. A partir del dilluns 4 de març es va engegar per quart any consecutiu la campanya de seguiment de la migració de primavera a Yasmina al nord del Sàhara, al Marroc. El protocol de treball és molt semblant en aquestes dues localitats la qual cosa ens permet de poder comparar bé les dades que obtenim.
En la taula que reproduïm podeu veure les primeres captures per dia dels 10 primers dies de campanya d’anellament dels Aiguamolls de l’Empordà:

Què és més difícil de travessar: el  Sàhara o el Mediterrani?
D’aquesta manera, l’estudi de les dades que obtenim al nord del Marroc ens ajuda a entendre què suposa pels ocells que passen l’hivern al sud del Sàhara haver de travessar aquesta barrera geogràfica cada primavera per anar a les seves àrees de cria d’Europa occidental. A la vegada, el seguiment que estem fent ja fa anys als Aiguamolls de l’Empordà ens aclareix què suposa per aquests mateixos ocells haver de creuar una altra barrera geogràfica diferent, però igualment complicada: el Mediterrani.
Curiosament, les dades que hem obtingut aquests darrers anys ens indiquen que aquestes dues barreres geogràfiques són molt diferents pel que fa a l’efecte que tenen sobre els ocells que han de travessar-les durant els seus viatges migratoris.

Al contrari del que la intuïció ens indica, el desert del Sàhara no és un problema greu de travessar pels ocells que migren cap al nord, almenys així ho indiquen l’estat físic i de reserva d’energia que tenen de mitjana els ocells que arriben a la zona de Yasmina, just al nord d’aquest desert al Marroc. Atesa la bona salut i força que tenen els ocellets quan arriben en aquest punt, no sembla que el fet de travessar el desert del Sàhara sigui realment massa complicat per ells.
En canvi, no és el mateix per als ocells que travessen el Mediterrani. Utilitzant dades de campanyes que s’estan duent a terme fa anys a les Illes Balears i a les estacions catalanes dels Aiguamolls de l’Empordà, el Delta del Llobregat i el Delta de l’Ebre, s’arriba a la conclusió que el Mediterrani sí que és una barrera complicada de travessar pels ocells en el seu viatge cap al nord, especialment per aquells que, pel que sigui, decideixen travessar-lo en condicions no del tot òptimes.

Així doncs veiem que per als ocellets que cada primavera surten de les seves casernes d’hivernada a l’Àfrica, creuar el desert del Sàhara no els resulta un problema greu, segurament perquè deuen ser capaços d’aturar-se a petits oasis per descansar al mig del trajecte i les condicions de vol nocturn a través del desert no deuen ser molt complicades. Ara bé, travessar el Mediterrani els suposa un problema important, segurament perquè el vol nocturn els deu desgastar més per sobre de l’aigua del mar i perquè, si tenen algun problema, no tenen tants punts per aturar-se, d’aquí que molts vaixells que circulen per aquestes aigües durant aquesta època es trobin que se’ls aturen els ocellets que s’esgoten durant el viatge.
Podeu llegir més coses del fenomen de la migració a través del Mediterrani a la monografia sobre els resultats del projecte Piccole Isole a l’oest de la Mediterrània que trobareu en aquest enllaç.
Oriol Baltà