Un bon model ens pot ajudar a predir el nivell de soroll que patiran els habitants d’un edifici abans i tot de construir-lo. D’aquesta manera podem estalviar molts calers i fer complir la normativa a la vegada! Un bon model ens pot ajudar a predir el nivell de soroll que patiran els habitants d’un edifici abans i tot de construir-lo. D’aquesta manera podem estalviar molts calés i fer complir la normativa a la vegada!
Cristina Díaz ens va parlar fa uns dies dels problemes de vibroacústica que es presenten a l’àmbit de l’edificació civil. Avui tornem a parlar amb ella per aprofundir en el seu model matemàtic del soroll i per que ens expliqui com els arquitectes i enginyers poden fer servir aquest tipus de model per predir “sobre plànol” l’impacte que tindrà el soroll en la vida dels futurs habitants dels edificis que dissenyen.
Un bon model es millor que dos de dolents!
Com la mateixa Cristina ens explica, la vibroacústica tradicionalment s’ha modelitzat seguint dues filosofies ben diferents. En una d’elles, que podríem anomenar l’enfocament estadístic, es resolen problemes simplificats però s’obtenen resultats poc precisos per a entorns amb diversos materials i geometries irregulars (com ara una habitació). Amb l’altre enfocament, el determinista, s’aconsegueixen resultats més detallats a canvi de resoldre computacionalment problemes que es tornen intractables quan l’espai a estudiar és d’una mida moderadament gran.
Modelitzant el soroll que es transmet entre materials.
Els límits d’un i altre enfocament són clars, si la situació és tal que l’espai del qual disposem és força uniforme tant pel que fa als materials com pel que fa al seu disseny podem fer servir l’enfoc estadístic i obtindrem resultats prou acurats. Per contra si es tracta d’un espai reduït però complicat des del punt de vista dels components com de les formes cal fer servir l’enfocament determinista.
Però un habitatge és massa heterogeni com per fer servir tècniques estadístiques i massa gran com per resoldre problemes pràctics de manera determinista. Cal buscar un altre model i això, precisament és el que fa la Cristina, buscar un model mixt que permeti obtenir resultats de manera ràpida i acurada. Una versió simplificada del model determinista que incorpori les idees que fan eficient l’enfocament estadístic.
Però… què guanyarem amb aquest model? Com pot millorar les nostres vides?
Mans a l’obra!
Un cop disposem d’un model ràpid i acurat per simular la acústica d’un edifici podrem saber, abans de que es construeixi si complirà la normativa o si, pel contrari, cal modificar el disseny o els materials empleats per a assolir els mínims decretats.
Simulació de diferents materials i ancoratges.
Així, en un futur proper, les eines de disseny assistit per ordinador (o CAD) podran incorporar aquest model i validar, de manera automàtica els edificis abans de aixecar la primera pared.
Avui dia aquesta anàlisi es fa a posteriori amb els riscos econòmics que té això pels constructors (potser cal adaptar el disseny a mitja obra perdent molts calers pel camí) i els riscos per a la salud dels usuaris (quan, tot i les adaptacions a posteriori el disseny és deficient i el soroll excessiu).
Per tant, disposar de models acurats i computacionalment eficients no només pot reduir la contaminació ambiental a la qual estem exposats a diari sinó que també pot reduir els costos de construcció!
Un bon model es millor que dos de dolents!
Com la mateixa Cristina ens explica, la vibroacústica tradicionalment s’ha modelitzat seguint dues filosofies ben diferents. En una d’elles, que podríem anomenar l’enfocament estadístic, es resolen problemes simplificats però s’obtenen resultats poc precisos per a entorns amb diversos materials i geometries irregulars (com ara una habitació). Amb l’altre enfocament, el determinista, s’aconsegueixen resultats més detallats a canvi de resoldre computacionalment problemes que es tornen intractables quan l’espai a estudiar és d’una mida moderadament gran.
Modelitzant el soroll que es transmet entre materials.
Els límits d’un i altre enfocament són clars, si la situació és tal que l’espai del qual disposem és força uniforme tant pel que fa als materials com pel que fa al seu disseny podem fer servir l’enfoc estadístic i obtindrem resultats prou acurats. Per contra si es tracta d’un espai reduït però complicat des del punt de vista dels components com de les formes cal fer servir l’enfocament determinista.
Però un habitatge és massa heterogeni com per fer servir tècniques estadístiques i massa gran com per resoldre problemes pràctics de manera determinista. Cal buscar un altre model i això, precisament és el que fa la Cristina, buscar un model mixt que permeti obtenir resultats de manera ràpida i acurada. Una versió simplificada del model determinista que incorpori les idees que fan eficient l’enfocament estadístic.
Però… què guanyarem amb aquest model? Com pot millorar les nostres vides?
Mans a l’obra!
Un cop disposem d’un model ràpid i acurat per simular la acústica d’un edifici podrem saber, abans de que es construeixi si complirà la normativa o si, pel contrari, cal modificar el disseny o els materials empleats per a assolir els mínims decretats.
Simulació de diferents materials i ancoratges.
Així, en un futur proper, les eines de disseny assistit per ordinador (o CAD) podran incorporar aquest model i validar, de manera automàtica els edificis abans de aixecar la primera pared.
Avui dia aquesta anàlisi es fa a posteriori amb els riscos econòmics que té això pels constructors (potser cal adaptar el disseny a mitja obra perdent molts calers pel camí) i els riscos per a la salud dels usuaris (quan, tot i les adaptacions a posteriori el disseny és deficient i el soroll excessiu).
Per tant, disposar de models acurats i computacionalment eficients no només pot reduir la contaminació ambiental a la qual estem exposats a diari sinó que també pot reduir els costos de construcció!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris