A l’avió entre Frankfurt i Mumbai hem gaudit d’un primer contacte amb la cuina hindú: Palak Panner, Dosa i arròs per acompanyar, un dels millors menjars d’avió de la història! Després de moltes hores de vol (he perdut el compte), d’esperes eternes als aeroports, un canvi horari de 4 hores i mitja i un viatge amb cotxe de 3 hores hem arribat al campament, situat al costat del jaciment de Vaharvo Timbo. Les nostres coordenades són: 23°33’9.68″N, 71°48’29.47″E.
Ens han rebut amb un chai, el té típic de l’Índia, amb aigua i llet a parts iguals i molt de sucre. La tarda l’hem dedicada a instal·lar-nos, descansar una mica i fer una visita ràpida al jaciment (que van trobar en Francesc, en Bernardo, l’Andrea, en Pep i l’Abha l’any passat fent prospecció).
Com és la vida al camp?
Fa cent anys els exploradors-arqueòlegs anglesos que treballaven a l’Índia vivien en grans tendes enmig del no-res, sense dutxa, bany ni, evidentment, electricitat. Avui dia la situació ha canviat força… o no. Continuem dormint en les mateixes tendes (les que el maharaja de Vadodara feia servir per anar de cacera amb el seu seguici!); la dutxa no és més que una plataforma de fusta i un cubell d’aigua entre quatre teles (la podeu veure a l’esquerra de la foto general del campament) i el bany ja us el podeu imaginar…
En el tema de l’electricitat sí que hem pogut millorar una mica. Tenim un generador que funciona unes quantes hores a la nit i ens permet, entre altres coses, escriure aquests missatges per a Recerca en Acció. Fins ara ens les havíem hagut d’arreglar amb fanalets de querosè, molt romàntic però tot plegat poc pràctic.
En les anteriors campanyes l’aigua havia estat un problema. En aquesta zona no hi ha canalitzacions i aconseguir-ne per dutxar-nos, cuinar, rentar i fer la flotació era costós i difícil. Vaharvo Timbo està situat al costat d’un antic llac (un paleollac) que avui dia està sec i, per sort, també al costat d’un tanc artificial del qual podem extreure tota l’aigua que necessitem amb bombes elèctriques locals.
Malgrat l’electricitat i la disponibilitat d’aigua, la nostra vida al Gujarat rural encara conserva molt d’”encant tradicional”. El terreny on hem plantat el campament pertany a una família de ramaders. Ells seran els nostres ajudants a l’excavació i ens ajudaran a fer el dia a dia una mica més fàcil. Les dones han fet la cuina aquest matí utilitzant fang i fems, els materials de construcció per excel·lència a la regió.
El cap de la família de ramaders (en Bharat) és també el vigilant del nostre campament. Ningú millor que un pastor per cuidar de nosaltres. Fins aviat!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris