Arts i Humanitats | Diari de recerca

Sembla que l’Índia i Catalunya estiguin increïblement allunyades. Una a la vora de la Mediterrània, l’altra banyada per l’oceà Pacífic i regada anualment pel monsó, que porta fortes pluges cada estiu. No obstant això, només passejant pels carrers de la Ciutat Vella de Barcelona, especialment pel Raval, descobrirem que aquests dos mons no estan tan allunyats.

L’Índia i Catalunya es troben a la taula
El menjar sol ser un punt de trobada entre cultures, i aquest cas no és pas una excepció. L’albergínia comuna, que tan sovint forma part del nostre menú, va ser domesticada en alguna part de l’Índia o el Pakistan, des d’on va viatjar fa milers d’anys fins a arribar a Europa, on es cultiva avui dia. També els cigrons i les llenties eren un ingredient comú a la cuina hindú prehistòrica, i molt sovint les mengem de forma molt similar (com ara bullides i barrejades amb verdures).

Un cop d’ull a les botigues de verdures escampades pels estrets carrers del Raval ens descobreix una infinitat de productes exòtics que han esdevingut comuns, com ara l’okra (també anomenat ladyfingers per la seva semblança amb els dits de la mà) o els mangos (originaris dels boscos tropicals de l’Índia).
De fet, passejant pel Raval ens submergim en l’essència de l’Índia, a causa de les olors procedents de parades d’espècies tan característiques de l’Índia. També hi trobem dones vestides amb el sari tradicional portant nens a l’escola, o joves jugant al bàdminton (un altre esport molt practicat tant a l’Índia com al Pakistan) als carrerons. La “petita Índia” és una experiència tan intensa, tant pels ulls com pel nas, que de vegades sento que m’he teletransportat (una mica com en les sèries de ciència-ficció) a un mercat hindú.

Tot això em resulta sorprenent. Ens mostra com els moviments de persones i coses (en aquest cas menjar) no és un procés modern sinó que va ocórrer moltes vegades al passat (de vegades un passat molt antic), i que la nostra cultura sempre ha estat en contacte amb altres cultures. L’exòtic esdevé normal i part del dia a dia,  com ara les fruites i verdures dels carrers del Raval.

Els Castellers de Vilafranca viatgen a l’Índia!
Recentment, hem conegut un altre punt de connexió entre Catalunya i l’Índia. L’agost de 2011, els Castellers de Vilafranca van viatjar a Mumbaien motiu de la festa del Janmashtami, una festa hindú que celebra l’aniversari de Krishna, representació del déu Vishnu. Durant aquesta festa, colles de govindes (castellers) aixequen castells humans per tal d’arribar a pots de iogurt situats a gran alçada per tota la ciutat. La colla que més pots aconsegueixi trencar guanya premis i, especialment, prestigi.

Cada cop ens coneixem més
Les relacions entre l’Índia i Catalunya són cada cop més fortes. A Barcelona tenim la seu de Casa Àsia, que organitza tota mena d’activitats per donar a conèixer els països asiàtics a casa nostra i és un dels pocs llocs on es pot estudiar hindi. A Sabadell trobem l’Associació Catalana de Bollywood, dedicada a promoure la integració dels immigrants procedents del subcontinent indi i el coneixement de la seva cultura a Catalunya. Tampoc no podem oblidar la Fundació Vicente Ferrer i la feina d’incalculable valor que fan a l’Índia.