Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria | Turisme científic

 
De vegades, tenir la sensació de viatjar en el temps és molt més senzill que no pas haver de construir una màquina com la imaginada per H. G. Wells. Per exemple, podeu agafar el tren, baixar a l’estació de Gavà i fer una passejada fins el Parc Arqueològic Mines de Gavà.  Saltareu al passat.

Però no cometeu l’error de fer turisme des de casa, amb l’aire condicionat protegint-vos de la calor: les Mines Neolítiques de Gavà són un dels jaciments arqueològics visitables més importants d’Europa Occidental, especialment pel què fa a descobrir aspectes poc divulgats de la vida de la gent del Neolític.
Una societat de pastors i de pagesos
Tradicionalment, la paraula Neolític ens porta al cap dos trets bàsics: agricultura i ramaderia. Les poblacions humanes deixen les formes de vida caçadores-recol·lectores per passar a ser sedentàries i controlar directament la reproducció d’animals i plantes. Però aquesta revolució va ser molt més: és un fenòmen que es produí entre el 8.000 i el 7.000 abans de la nostra era en diversos indrets del món, i les causes del qual encara no estan prou aclarides.
El canvi en les societats humanes va ser radical i apareixen un munt de noves dinàmiques, tecnologies i relacions. Les Mines de Gavà en són un fantàstic exemple: galeries començades a excavar fa 6.000 anys i explotades durant un mil·lenni per aconseguir un preuat mineral per a fer joies: la variscita.
Però a la visita no només podeu conèixer aquesta producció sorprenent, sinó com s’articulava la vida de les persones que van viure al Can Tintorer prehistòric. Una advertència per a la gent més aventurera: no podreu visitar el conjunt de galeries. Però qui hem tingut la sort de visitar-les us assegurem que la reproducció a escala real que tindreu al vostre abast, d’uns 50m., és absolutament fidel. I podreu sentir com era bellugar-se per aquells espais. Però amb una diferència: ho fareu amb llum elèctrica, comoditat i seguretat. Mireu a l’exposició i la secció interactiva com era la vida de la gent que va treballava a les mines de Gavà: la mineria és, encara avui dia, una activitat de risc. I al Neolític?
No us oblideu, a més de conèixer a algú molt important: dins les galeries, una estatueta femenina,  va aparèixer durant les excavacions. La Venus de Gavà.
Ivan Briz
 
Informació addicional
El joc interactiu sobre La venus de Gavà ajuda a entendre el significat dels ornaments, símbols de vida i de fertilitat que guarneixen aquesta estatueta de 15 centímetres d’altura, elaborada fa uns 5.700 anys.
Les joies de les nostres rebesàvies
Amb la variscita de les mines de Gavà es fabricaven joies que portaren les nostres rebesàvies fa uns 6.000 anys. Si voleu saber-ne més, us recomanem el joc El Misteri de la variscita

Fa força temps, sens dubte. Però si col·loquessim a totes les nostres rebesàvies des de fa 6.000 anys en fila india una rera l’altre obtindriem una fila d’unes 240 persones. Si suposem que hi ha una  nova generació cada 25 anys, tenim que en un segle hi ha 4 generacions. Als 6.000 anys que ens separen dels collarets de Gavà impliquen 60 segles, és a dir 240 rebesavis o rebesàvies
Com diu l’ecòleg Jaume Terrades en el seu llibre Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic ,”Un home que hagi conegut algun besavi i algun besnét haurà coincidit amb set generacions, gairebé el 10% de les que han passat des de Crist . En veritat, la història del home és breu i el canvi cultural molt ràpid”.
David Segarra