Una petita selva al bell mig de la ciutat
L’umbracle és un atractiu edifici construït el 1883 i que allotja un petit conjunt de plantes tropicals.
L’Umbracle no és un dels edificis que més destaquen al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Però un cop s’hi entra, hom queda atrapat per l’atmosfera de misteri i de quietud que desprèn.
L’estructura arquitectònica de l’umbracle conjuga la fusta amb la pedra i el ferro. La seva funció és la de crear una àrea ombrívola on puguin viure vegetals propis de la selva. L’obra fou dissenyada l’any 1883 per Josep Fontseré, l’arquitecte que va urbanitzar tot el Parc de la Ciutadella i que va construir el Mercat del Born, entre d’altres obres.
Una selva en miniatura
Actualment, l’umbracle allotja un plegat de plantes tropicals, com ara l’anomenada Dracena de Maurici, Dracaena concinna, un arbust proper al famós Drago que viu a les Canàries. O l’Aràlia del Japó, Fatsia japónica, una espècie que pertany a la mateixa família que les heures, viu al Japó i fa unes flors menudes i blanques. També hi ha exemplars del llorer de l’Índia, Ficus microcarpa, que es troba des de Sri Lanka a Nova Caledònia. I no hi falta algun exemplar de palmera excelsa, Trachycarpus fortunei, una palmera xinesa que veiem sovint arreu plantada com arbre ornamental i que arriba als 12 metres d’altura.
Potser es troba a faltar, però, una major explicació sobre les espècies que hi viuen. I, de fet, no sembla haver-hi un projecte museogràfic gaire clar. Es clar que la migradesa de l’espai tampoc permet gaires possibilitats.
Una estructura singular
A banda de les plantes, l’edifici no deixa de sorprendre. Tal i com explica un panell a l’entrada, “l’estructura es feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro, lligades per jàsseres del mateix material que conformen una volta amb 5 arcs, un de gran, central, i dos de més petits a cada costat”.
Els llistons de fusta cobreixen la volta, i això permet generar una penombra pròpia de la selva tropical. El resultat es aeri, volàtil, tota la teulada sembla flotar amb una subtilesa extraordinària
Una atmósfera única
Es pot dir sense por a exagerar que el resultat de tot plegat és fascinant. L’espai creat per l’umbracle és íntim, convida al silenci i a la serenor. Un espai on aturar-se una estona i llegir algun llibre. Jo recomano especialment el llibre Botànica oculta o el fals Paracels, de Joan Perucho. Un llibre sobre plantes fantàstiques i verdures insòlites, tendres, intel·ligents o cruels. La seva lectura ens tindrà ben encaparrats, si no es que notem com unes fulles fan una remor somorta a la nostre esquena…
David Segarra
L’estructura arquitectònica de l’umbracle conjuga la fusta amb la pedra i el ferro. La seva funció és la de crear una àrea ombrívola on puguin viure vegetals propis de la selva. L’obra fou dissenyada l’any 1883 per Josep Fontseré, l’arquitecte que va urbanitzar tot el Parc de la Ciutadella i que va construir el Mercat del Born, entre d’altres obres.
Una selva en miniatura
Actualment, l’umbracle allotja un plegat de plantes tropicals, com ara l’anomenada Dracena de Maurici, Dracaena concinna, un arbust proper al famós Drago que viu a les Canàries. O l’Aràlia del Japó, Fatsia japónica, una espècie que pertany a la mateixa família que les heures, viu al Japó i fa unes flors menudes i blanques. També hi ha exemplars del llorer de l’Índia, Ficus microcarpa, que es troba des de Sri Lanka a Nova Caledònia. I no hi falta algun exemplar de palmera excelsa, Trachycarpus fortunei, una palmera xinesa que veiem sovint arreu plantada com arbre ornamental i que arriba als 12 metres d’altura.
Potser es troba a faltar, però, una major explicació sobre les espècies que hi viuen. I, de fet, no sembla haver-hi un projecte museogràfic gaire clar. Es clar que la migradesa de l’espai tampoc permet gaires possibilitats.
Una estructura singular
A banda de les plantes, l’edifici no deixa de sorprendre. Tal i com explica un panell a l’entrada, “l’estructura es feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro, lligades per jàsseres del mateix material que conformen una volta amb 5 arcs, un de gran, central, i dos de més petits a cada costat”.
Els llistons de fusta cobreixen la volta, i això permet generar una penombra pròpia de la selva tropical. El resultat es aeri, volàtil, tota la teulada sembla flotar amb una subtilesa extraordinària
Una atmósfera única
Es pot dir sense por a exagerar que el resultat de tot plegat és fascinant. L’espai creat per l’umbracle és íntim, convida al silenci i a la serenor. Un espai on aturar-se una estona i llegir algun llibre. Jo recomano especialment el llibre Botànica oculta o el fals Paracels, de Joan Perucho. Un llibre sobre plantes fantàstiques i verdures insòlites, tendres, intel·ligents o cruels. La seva lectura ens tindrà ben encaparrats, si no es que notem com unes fulles fan una remor somorta a la nostre esquena…
David Segarra
Aniré a l’Umbracle a llegir Perucho. M’ha encantat el suggeriment!
Ja m’agradaria visitar-lo però està tancat, no? per cert que voldria saber perquè no s’obri.