Tradicionalment, la taxonomia (l’art de classificar els organismes) s’ha basat en la morfologia. En la imatge següent, d’organismes marins del Mediterrani, tots podem diferenciar la tonyina del pop, i de la gamba roja.
Però la cosa es complica a mesura que anem enfrontant-nos amb organismes més petits perquè aquests s’assemblen molt entre ells. Una mostra de bacteris marins s’assembla als crèdits de la pel·lícula “La Guerra de les Galàxies” o quan a la nit mirem al cel: es veu un fons molt fosc i una pila de puntets brillants. Algunes algues una mica més grans donen els mateixos problemes.
Però no: cadascuna de les boletes (i cadascun dels puntets brillants quan mirem els bacteris) són organismes diferents, però és que poden arribar a ser fins i tot més diferents que un elefant i una formiga! O que una gamba i una tonyina. Oi que no ho sembla? I és que refiar-nos només de la vista ens enganya…
Fa uns 25 anys, un científic anomenat Carl Woese va tenir una idea: ¿i si busquem un gen* que tinguin tots els organismes, des dels bacteris fins als humans i que sigui tant i tan important que al llarg de l’evolució hagi canviat poquet? Si aconseguim seqüenciar-lo, podríem comparar les seqüències (el seu llistat de bases) i en funció dels canvis que hagi patit el gen, anar ordenant les espècies en funció de si són “joves” (aparegudes fa poc) o si són “velles” (que van aparèixer ja fa temps). A més, podríem comptar quants de diferents hi ha (i així “mesurar” la diversitat), i si dos organismes el tenen molt semblant considerar que són de la mateixa espècie, i si el tenen molt diferent, direm que són de diferents espècies.
Par estudiar la diversitat de protistes, bacteris i virus de les mostres de Tara fem servir aquesta tècnica. Com ja va explicar la Sílvia en el missatge 9, a dalt del vaixell es filtren molts litres d’aigua de mar. Als filtres de diferents mides de forat s’hi queden retinguts organismes de mides diferents. Aquests filtres viatgen al voltant del món com va explicar l’Hugo en un missatge anterior. Un cop al laboratori extraiem el DNA i l’enviem a seqüenciar.
Una cosa que és fàcil que us pregunteu és: Quina gràcia té tenir els organismes ordenats segons la seqüència d’un gen? Ho expliquem amb un exemple: imaginem que tenim una pila de cotxes de la marca Renault i els volem ordenar, organitzar, per posar-los números, o guardar-los.
Si demanem a un nen que els endreci, tots aquests cotxes, és possible que ho faci per colors (faci una capsa pels grocs, una pels blaus, una pels vermells…), o per mides. Farà el què s’anomena una classificació “artificial”. Sabrem que a una capsa hi ha els grocs… però quan agafem a cegues un cotxe d’aquesta capsa no sabrem si serà un cotxe molt ràpid… o nou… o vell… o tindrà airbags… o tindrà més de tres portes … o podrà dur moltes caixes…
Si, a canvi, la classificació utilitza criteris evolutius… quan agafem un cotxe d’una capsa a cegues ja sabrem moltes coses d’ell: si el cotxe nou està amb les furgonetes voldrà dir que és un cotxe amb gran cabuda, per exemple. Si està a la pila dels cotxes petits de quatre places sabrem quina mena de cotxe és… I segons on ens quedi d’aquest “arbre” (com més a la dreta, més “nou” evolutivament és), sabrem si el cotxe encara es fabrica, o ja és vell, i segons l’edat, sabrem si té airbag o no, etc., etc., etc. D’això en diem fer una classificació “natural”, que és el que intentem amb les mostres del Tara
Fins al proper missatge!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris