Aquesta és la història d’una petita gota d’aigua que vivia al mig de l’oceà Pacífic, entre trilions i trilions d’altres gotes d’aigua…
A dins d’aquesta gota d’aigua hi vivien uns deu milions (10.000.000) de virus, un milió (1.000.000) de bacteris i unes 1.000 altres cèl·lules microscòpiques, sobretot petits flagel·lats.
Un dia, va arribar un estrany cilindre gris baixant des de dalt i que a poc a poc la va anar encerclant… Va començar a fer-se fosc i de sobte la petita gota d’aigua va sentir un gran soroll: “Bang”!! Foscor total. Durant una estona, va notar un moviment vertical, com quan som dins d’un ascensor. Llavors, els tipus de moviments van canviar, van ser més sobtats: l’arribada a superfície! De seguida, uns moments de calma…
Han posat l’ampolla de mostreig a sobre d’un suport a bord del Tara!
Amb l’obertura de l’aixeta que l’ampolla té a la part de baix torna la llum, la nostra gota queda empresonada dins d’un minúscul tub de plàstic. Pocs segons després arriba una punta de pipeta amb un líquid que fa molta pudor, i en pocs segons tots els microorganismes moren. És el fixador (una barreja de formaldehid i glutaraldehid).
A altres gotes d’aigua se les fa passar per diferents filtres i els organismes de diferents mides van quedant atrapats, cadascun en un filtre diferent. Però el seu destí és el mateix:
El nitrogen líquid, on les mostres es congelaran en pocs segons a -180 °C!
Unes hores més tard, les mostres són transferides cap a un congelador especial que hi ha a bord del Tara, que arriba a -80 °C. D’aquesta manera els microorganismes fixats no perden les seves propietats (la mida, els pigments, l’ADN…).
Unes setmanes més tard, un cop arribat al port de Guayaquil, totes les mostres es transfereixen un altre cop cap a unes caixes de poliestirè plenes de gel sec (un tipus de gel que està fet de C02 en comptes d’aigua) que mantindrà la temperatura de -80 °C durant tot el viatge en avió fins a Alemanya. D’això se’n cuida una empresa que es diu WorldCourier. Per assegurar que les mostres no es descongelen mai cal que a cada port i aeroport hi hagi gent de l’empresa que controla el bon estat de les mostres i vagi canviant el gel sec.
Una furgoneta amb refrigeració sortirà de la central alemanya de WorldCourier, i en menys de 48 hores i dos conductors, fa la ruta des d’Alemanya amb parades a la Bretanya (Roscoff), a la Provença (Villefranche, prop de Niça) i finalment a Barcelona.
Arribant a l’Institut de Ciències del Mar, les mostres es guarden altre cop en un congelador de -80ºC.
Només la meitat de les mostres s’analitzaran ara. L’altra meitat quedarà guardada en aquestes condicions durant diverses dècades perquè les generacions futures de científics puguin analitzar-les amb noves tècniques que encara no coneixem.
Podeu seguir tot el procés en aquest vídeo.
Ja ho veieu… aquella gota d’aigua del mig del Pacífic fa un bon recorregut fins a arribar al nostre laboratori!!!
Un dia, va arribar un estrany cilindre gris baixant des de dalt i que a poc a poc la va anar encerclant… Va començar a fer-se fosc i de sobte la petita gota d’aigua va sentir un gran soroll: “Bang”!! Foscor total. Durant una estona, va notar un moviment vertical, com quan som dins d’un ascensor. Llavors, els tipus de moviments van canviar, van ser més sobtats: l’arribada a superfície! De seguida, uns moments de calma…
Han posat l’ampolla de mostreig a sobre d’un suport a bord del Tara!
Amb l’obertura de l’aixeta que l’ampolla té a la part de baix torna la llum, la nostra gota queda empresonada dins d’un minúscul tub de plàstic. Pocs segons després arriba una punta de pipeta amb un líquid que fa molta pudor, i en pocs segons tots els microorganismes moren. És el fixador (una barreja de formaldehid i glutaraldehid).
A altres gotes d’aigua se les fa passar per diferents filtres i els organismes de diferents mides van quedant atrapats, cadascun en un filtre diferent. Però el seu destí és el mateix:
El nitrogen líquid, on les mostres es congelaran en pocs segons a -180 °C!
Unes hores més tard, les mostres són transferides cap a un congelador especial que hi ha a bord del Tara, que arriba a -80 °C. D’aquesta manera els microorganismes fixats no perden les seves propietats (la mida, els pigments, l’ADN…).
Unes setmanes més tard, un cop arribat al port de Guayaquil, totes les mostres es transfereixen un altre cop cap a unes caixes de poliestirè plenes de gel sec (un tipus de gel que està fet de C02 en comptes d’aigua) que mantindrà la temperatura de -80 °C durant tot el viatge en avió fins a Alemanya. D’això se’n cuida una empresa que es diu WorldCourier. Per assegurar que les mostres no es descongelen mai cal que a cada port i aeroport hi hagi gent de l’empresa que controla el bon estat de les mostres i vagi canviant el gel sec.
Una furgoneta amb refrigeració sortirà de la central alemanya de WorldCourier, i en menys de 48 hores i dos conductors, fa la ruta des d’Alemanya amb parades a la Bretanya (Roscoff), a la Provença (Villefranche, prop de Niça) i finalment a Barcelona.
Arribant a l’Institut de Ciències del Mar, les mostres es guarden altre cop en un congelador de -80ºC.
Només la meitat de les mostres s’analitzaran ara. L’altra meitat quedarà guardada en aquestes condicions durant diverses dècades perquè les generacions futures de científics puguin analitzar-les amb noves tècniques que encara no coneixem.
Podeu seguir tot el procés en aquest vídeo.
Ja ho veieu… aquella gota d’aigua del mig del Pacífic fa un bon recorregut fins a arribar al nostre laboratori!!!
Hugo Sarmento
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, som l’Albert Monleón i en Miquel Caum estudiants de l’institut Juan Manuel Zafra de Barcelona, al barri del Clot. A biologia estem entrant a la vostra pàgina web per poder observar els progressos que dueu a terme. Segons la nostra opinió és molt interessant això que feu d’agafar microorganismes del mar per poder analitzar-los després, a més deu ser fantàstic estar a l’illa de Pascua amb totes aquelles estàtues Moais, de ben segur que serà una experiència inoblidable per a tots vosaltres.