Arts i Humanitats | Diari de recerca

Sembla que les pluges ens deixen respirar una mica i les previsions són bones, així que ens decidim. Vam marxar en cotxe cap a l’estat d’ Alagoas per iniciar la ruta fluvial des de la ciutat de Penedo.
Al missatge anterior ja us hem parlat una mica sobre el Riu San Francisco, però ara el coneixerem de veritat. Durant 5 dies estarem navegant per aquest riu en un vaixell anomenat Bossa Nova, una embarcació de dos pisos. La tripulació es familiar: pare, fill, net i nosaltres, que estarem a les seves ordres. En un vaixell tothom treballa.
El que es pot mullar i el que NO es pot mullar
Quan vam fer la maleta sabíem que hauríem de pensar sobretot en aquesta part del viatge. Anem en vaixell perquè es la manera més fàcil de fer aquesta ruta, ja que moltes de les poblacions viuen al costat del riu i només són accessibles per aquest mitjà. A més a més les poques carreteres que hi ha ara mateix són intransitables, degut a les pluges.
A Barcelona ja vam pensar el que calia portar, ara veurem si ho hem fet bé… L’equipatge es transforma en dos grans grups. Per una banda, el grup de les coses que es poden mullar: nosaltres, la nostra roba, les hamaques, els sacs… I per una altra, tot allò que no es pot mullar: la nostra documentació personal (passaport, bitllet d’avió…) els netbooks, les càmeres de fotografia i les nostres llibretes amb les notes de la nostra recerca.
També hi ha el grup de les coses indiferents o innecessàries… No ens cal ni la ràdio ni el mòbil (ja que no tindrem cobertura). Tampoc hi ha televisió, ni nevera. I els reproductors MP3 els portem..? Doncs tampoc! L’electricitat disponible és molt escassa, ja que el vaixell es mou amb gasoil i l’única llum que tenim és la d’una petita bombeta. Així que… una vegada que es faci de nit, només tindrem un parell d’hores de bombeta i a fer nones a les hamaques!

La vida a bord de la Bossa Nova
És curiós com t’adaptes…. ens aixequem a les 05.30-06.00 hores, esmorzem cafè (Nescafé amb aigua calenta), fruita i galetes. Ajudem a recollir i ens posem a revisar les entrevistes que hem fet, comentar les dades, preveure la publicació i observar el paisatge que ens envolta.
Tenim còpies de les primeres cartografies que es van fer de la zona, als segles XVII, XVIII i XIX i observem les modificacions del paisatge. Quan veiem una de les poblacions descrites en aquests textos atraquem el vaixell i baixem per veure l’estat de conservació i el tipus de poblacions que hi viuen. Molts dels seus habitants són descendents de poblacions indígenes i africanes.
També aprofitem per comprar menjar i per dinar. Anem fent, dia a dia. A la popa de la Bossa Nova hi ha una cuineta, un vàter i una dutxa. Ah! La dutxa… si… hum… està a popa però a l’aire lliure i amb aigua freda. Tota una experiència!!!!

Un petit ensurt
Com us comentàvem, la nit cau ràpid al tròpic. Dormim al bell mig del riu per la nostra pròpia seguretat i perquè és el lloc on hi ha menys mosquits. Una nit ens despertem sobresaltats, la tripulació esta desperta i salta per la borda!!!! Ens espantem una mica… s’enfonsa el vaixell??? Ens assalten??? No! Hem embarrancat!!
La construcció d’una presa el darrer segle va modificar el llit del riu i ha creat bosses de sorra. Algunes zones del riu tenen una profunditat de poc més de 50 cm. Ara entenem perquè el vaixell té una quilla tan plana i perquè els membres de la tripulació estan tan pendents del riu.
Apa! A saltar del vaixell i a empènyer… literalment! Ens tocarà fer-ho vàries vegades durant la ruta cap a Piranhas.
Demà passat més. Fins a la propera!

Natàlia Moragas, Ricard Piqueras i Luigi Ruiz