Diari de recerca

Sense cap mena de dubte, la resposta és “SÍ”.

De fet, la paleontologia ha trobat en l’enginyeria un dels seus millors aliats

L’enginyeria fa molts i molts anys que treballa per conèixer les capacitats mecàniques de qualsevol estructura. I gràcies als avenços tecnològics, els enginyers són capaços de saber si un pont resistirà el pas de camions de gran tonelatge o com ha de ser el disseny d’un avió per poder volar. Per aquest motiu, els paleontòlegs poden trobar en l’enginyeria la resposta a algun dels seus enigmes.

Per exemple: El gran tiranosaure tenia una mandíbula tant i tan forta que podia mastegar qualsevol objecte? A quina velocitat podia córrer una dent de sabre?

La resposta pels enginyers és clara: una mandíbula o bé unes extremitats són estructures

De la mateixa manera que un pont o un avió. S’ha de considerar aquestes estructures (biològiques) i modelar-les per veure quines són les seves capacitats i conèixer el rang de forces i tensions que una estructura pot suportar. Els ossos tenen unes característiques físiques i cal tenir-les en consideració, de la mateixa manera que si treballem amb una estructura metàl·lica hem de considerar les propietats del metall.

A l’Institut Català de Paleontologia (ICP) col·laborem amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal d’aprofundir en la biomecànica d’animals extingits.

Un bon exemple és l’estudi dels capitosaures

Els capitosaures varen viure durant tot el Triàsic (el període comprés entre els 250 i els 200 milions d’anys). Són coneguts a moltes parts del món i en el cas de Catalunya, en tenim un bon registre fossilífer. Es tractava d’animals d’uns 2 metres de longitud, emparentats amb les actuals salamandres, però que el seu aspecte corporal recordava més al d’un cocodril.

Durant gran part del Triàsic, els capitosaures ocupaven el nínxol ecològic dels cocodrils.

Les formes emparentades amb els cocodrils actuals no varen tenir gaire protagonisme en l’ecosistema i de fet, els dinosaures van fer la seva aparició a finals del Triàsic. En aquest context, els paleontòlegs ens hem preguntat com vivien aquests capitosaures i quines capacitats tenien per caçar.

Per aquest motiu, en un treball en equip i pluridisciplinari, els paleontòlegs i els enginyers hem treballat per conèixer noves dades sobre aquests animals. L’equip va modelar el crani de vàries espècies de capitosaure i es va avaluar quina capacitat tenien per mossegar i quines podien ser les seves preses més habituals.

L’estudi va revelar que els capitosaures eren caçadors actius

En la majoria de casos es tractava d’espècies generalistes, amb capacitat d’atacar animals de mida petita o mitjana, però que en alguns casos es tractava d’animals piscívors. És a dir, la seva alimentació estava basada en peixos.

Josep Fortuny