Diari de recerca

‘…doncs els hi farem TAC’s d’alta resolució’

Aquesta va ser una de les conclusions que varem arribar durant la reunió. Ens havíem reunit per discutir sobre les noves dades que ens podien aportar unes dents de primats recuperades al jaciment de Can Mata (Hostalets de Pierola) d’ara fa uns 12 milions d’anys. Algunes d’aquestes dents ja han estat descrites i publicades en revistes científiques especialitzades.

Però  aquestes dents encara contenien una valuosa informació que volíem descobrir

En els darrers anys, diferents equips científics han publicat treballs en els quals es dedueix la dieta d’aquests animals i les seves relacions de parentesc basant-se en l’estructura interna de les dents.

I com es pot desvelar tota aquesta informació?

Durant molts anys l’única manera d’observar i analitzar l’anatomia interna d’una dent era tallant-la. Ras i curt, un tall que seccionés per la meitat la dent. Portar a terme el tall és senzill, però… s’ha de seccionar una dent que s’ha preservat durant milions d’anys, i, per tant, malmetre el nostre patrimoni paleontològic? Un cop tallada per la meitat, una dent que normalment és única ja no es pot tornar a unir, ni serà mai més la mateixa. Aquest dilema és el que va provocar durant molt de temps que totes aquestes dades fossin inaccessibles pels científics.

Els TAC’s i els làsers són eines extremadament valuoses, també en Paleontologia

Afortunadament, en els darrers anys la paleontologia ha trobat en la tecnologia més puntera una de les seves eines més útils per obtenir noves i inaccessibles dades pel seu estudi. Tècniques com la Tomografia Axial Computeritzada (TAC), el raig làser o fins i tot aplicacions tradicionalment utilitzades en enginyeria han demostrat ser eines extraordinàriament potents per la paleontologia.

Per estudiar les dents fòssils de primats, vàrem acordar de realitzar un TAC d’alta resolució a cadascuna de les dents. El TAC es basa en una font de raigs X que travessa una mostra. Gràcies a aquesta tècnica, es fan centenars de ‘talls virtuals’, que posteriorment processats mostren l’anatomia interna de l’objecte estudiat.

La unió de tots els talls ens permet obtenir una representació tridimensional de l’objecte

Per l’estudi d’una dent de primat, amb una mida d’uns pocs centímetres, necessitàvem un aparell d’alta resolució capaç de mostrar-nos amb gran precisió i detall la morfologia d’estructures com ara l’esmalt o la dentina de la dent. I així ho vàrem fer gràcies a l’ús d’un TAC de tipus industrial (molt més potent que els que podem trobar als centres hospitalaris).

Un cop analitzades totes les dents, vàrem concloure que les dents assignades als gèneres de primats fòssils Pierolapithecus catalaunicus (popularment conegut com a Pau) i Anoiapithecus brevirostris (popularment conegut com a Lluc) mostraven uns índexs d’esmalt molt alts, mentre que el primat conegut com a Dryopithecus fontani (popularment conegut com a Jordi) presentava uns índexs d’esmalt molt més prim amb relació a la dentina.

Però, què significa que una dent presenti molt esmalt o per contra molta dentina?

L’estructura interna de qualsevol dent (la quantitat d’esmalt o de dentina per exemple) marquen la seva capacitat mecànica.  Un animal amb una dent amb molt d’esmalt podrà alimentar-se d’un aliment més dur que no pas d’una dent amb molta dentina i poc esmalt. Amb totes aquestes dades sobre la taula, vàrem comparar els valors obtinguts amb els de primats actuals (com els propis humans) i les dades publicades d’altres espècies de primats fòssils d’altres parts del món.

Conclusió: en ‘Pau’ i en ‘Lluc’ són més pròxims als homínids que en ‘Jordi’

Tot plegat, ens va permetre concloure que en Pau i en Lluc són primats més pròxims als homínids i que la seva dieta es basava en aliments molt més durs. Per contra, les relacions de parentesc d’en Jordi són encara poc clares, amb una dieta possiblement basada en aliments més tous.

En paleontologia, l’ús de la tomografia cada dia és més habitual. A l’Institut Català de Paleontologia (ICP) estem realitzant moltíssimes tomografies de tot tipus de material fòssil (com ara cranis, fèmurs, vertebres…etc). En l’actualitat l’ICP té un conveni de col·laboració amb l’Hospital Mútua de Terrassa, on realitzem tomografies de cranis (de cocodrils, tortugues, cabres, dents de sabre i un llarg etcètera), o fins i tot ous de dinosaure per veure’n l’interior.

Molta informació encara espera dins dels fòssils per poder ser revelada

I els paleontòlegs treballem de valent per descobrir-la i donar-la a conèixer. Així sabrem com eren i com vivien moltes espècies que avui dia s’han extingit.

Josep Fortuny