Diari de recerca

La paleohistologia serà la clau que ens permetrà avançar en la nostra recerca. Podrem veure com va créixer el teixit ossi d’aquesta cabra que vivia a Mallorca abans que hi habitéssim els humans…és o no és increïble?

Tenim la maquinària necessària: mitjançant talls fins de la secció transversal dels ossos llargs es pot veure, amb l’ajuda d’un microscopi òptic, la microestructura òssia. És una tècnica similar a la utilitzada pels geòlegs per tallar roques (petrografia).

Als ossos també hi ha línies de creixement, com els anells dels arbres

Una característica important del creixement del teixit ossi (i que ens serà de gran ajuda en la nostra recerca) és que manté un ritme anual, produint-se una aturada cada any degut als ritmes interns de cada organisme. Aquest fenomen queda reflectit en el teixit ossi en forma d’anell o línia densa que recorre la circumferència de la cortical òssia (anomenada LAG, de l’anglès ‘Line of Arrested Growth’).

De la mateixa manera que la dendrocronologia (branca de la botànica) estima l’edat dels arbres a partir dels seus anells, nosaltres podem deduir l’edat a la qual va morir un individu mitjançant el nombre de LAGs.

Aquest mètode rep el nom d’esqueletocronologia

Haurem de tenir en compte, però, que no tots els animals creixen de la mateixa manera. Els organismes de creixement limitat, com ara els animals endotèrmics (aquells que poden regular internament la seva temperatura corporal perquè sigui constant, com per exemple els mamífers) generalment deixen de créixer quan arriben a la maduresa sexual. Això queda reflectit en el teixit ossi amb la presència d’una sèrie de LAGs concentrats a la perifèria de la cortical. Aquesta microestructura s’anomena OCL (de l’anglès ‘Outer Circunferential Layer’). Per tant, la presència d’un OCL en el teixit ossi és un indicador que l’organisme ha arribat a la maduresa sexual.

En canvi, en els animals ectotèrmics (aquells que tenen una temperatura corporal variable que depèn de la temperatura de l’ambient, com per exemple els rèptils) el creixement és continu i generalment cíclic. Per tant, en un animal endotèrmic podrem determinar l’edat que tenia en morir i quan va arribar a la maduresa sexual, mentre que en un d’ectotèrmic només podrem determinar l’edat que tenia l’animal quan va morir.

Amb què ens ha ajudat doncs la paleohistologia, pel cas de la cabra nana Myotragus?

El primer cop que vaig veure una mostra histològica de Myotragus em vaig quedar bocabadada

Si he de decidir, de forma objectiva i sense precedents a quin tipus d’organisme s’assembla més… no hi ha dubte, és com un rèptil (creixement cíclic)! Però, si és una cabra (mamífer) i, per tant, un endoterm…!

El tipus de creixement que presenta Myotragus és semblant a un ectoterm (mostra LAGs anuals de forma regular) però, evidentment, manté característiques pròpies d’un endoterm (presenta OCL), indicant el moment en què para de créixer, ja que els LAGs estan més junts.

Mitjançant l’esqueletocronologia s’ha comprovat que l’edat mínima de la primera reproducció era als 8 anys. Aquest resultat és sorprenent si pensem que en una cabra actual la reproducció té lloc entre el primer i el segon any de vida. Altra vegada tot per terra!

Al començament, quan ho vaig veure tot plegat em van caure tots els esquemes biològics que tenia al cap… però després de l’ensurt, vàrem reflexionar i vàrem trobar una explicació relacionada amb l’ambient on vivia. Us ho explico en el següent missatge.

Nekane Marín