Ja som al darrer dia de l’excavació, que ha anat tan bé com havíem desitjat abans de començar. Hem fet una troballa que ens té a tots molt il·lusionats.
Ahir varen aparèixer un conjunt d’ossos en connexió. És a dir, part dels ossos de l’esquelet que hem trobat són en una posició molt similar a la que tenien originalment al cos de l’animal. En concret, una tíbia (amb un petit fragment del peroné corresponent) i els ossos del peu (metàpodes i falanges).
Aquest tipus de troballes és poc habitual als nostres jaciments
Estem tots molt animats i ja estem pensant en una macro campanya d’excavació pel proper any. Us imagineu com hauria de ser l’animal sencer al qui corresponien els ossos que hem trobat? Aquí en teniu tres possibilitats: el Pararhabdodon (esquerra), el Lirainosaurus (dreta), o el Polacanthus (al final de tota la pàgina). Tots tres van coexistir en el mateix moment. Encara som en una fase preliminar, però el nostre candidat és el primer (Pararhabdodon). Les tres il·lustracions són de l’Oscar Sanisidro i pertanyen al llibre Dinosaurios del Levante Peninsular.
Però no ens avancem. El dia ha començat amb la visita dels bons amics de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Antoni Lacasa i el Javier Lozano. Ells dos, juntament amb tots els col·laboradors de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia fa dècades que descobreixen, estudien i protegeixen els jaciments amb fòssils de les comarques de Lleida. De fet varen ser ells el que ens varen posar amb contacte amb el Lluís i el Ciscu per tal de trobar la manera de valorar aquest jaciment. Curiosa història, la d’aquest jaciment.
Fa més de 15 anys que un pastor del poble s’adonà que en un camp de conreu hi apareixien pedres que s’assemblaven molt als ossos de corder. Aquest pastor va comentar-ho al Lluís i al Ciscu, que varen anar recollint els ossos que apareixien en superfície cada cop que es llaurava el camp. Quan jo vaig anar-hi per primer cop per veure les troballes, ja s’havien espavilat per fer una petita exposició sobre els fòssils de la zona, amb l’ajut inestimable de l’Antoni, el Javier i els seus col·laboradors. Així que ja us podeu imaginar la satisfacció que es respira davant l’interès i valor que està descobrint aquest jaciment.
Avui hem dedicat tot el dia a recuperar els ossos que han anat apareixent
Ja hem arribat a la sigla número 66 i l’Albert continua embolicant els fragments més petits. En el cas d’ossos de mida més grossa, fem servir una metodologia un xic més complexa per la seva extracció. Fem el que anomenem “mòmies”, embolcalls més o menys rígids que contenen i protegeixen els fòssils durant la seva extracció, transport fins al laboratori o, fins i tot, emmagatzemament quan preveiem que pot passar temps des de la seva extracció fins a la seva preparació.
Normalment, fem sevir el guix com a element protector com és el cas de la pota en connexió que tenim per extreure. Abans de fer la protecció, es deixa el fòssil el més net possible sobre un “turonet” de sediment, llest per emportar. L’os es protegeix amb paper d’alumini perquè no s’hi enganxi el guix. El guix s’ha de treballar amb cura per obtenir una densitat adequada i, per reforçar-lo, hi afegim espart. A poc a poc es recobreix el fòssil i el sediment que el suporta, fins a obtenir un bolet de guix que hem de deixar assecar per poder aixecar.
No sempre fem servir el guix. En alguns casos, quan les mides del fòssil són molt grosses, busquem materials que no afegeixin tant de pes al conjunt. Així, hem arribat a extreure peces que, com el cas d’un niu d’ous de dinosaure, tenien unes mides un xic desorbitades: dos metres i escaig de llarg, un metre i mig d’ample i un metre d’alçada.
És a dir, unes dues tones de pes, sense afegir-hi el guix!
Per peces com aquestes, utilitzem el poliuretà expandit, una resina líquida que reacciona molt ràpidament i no afegeix gaire pes. No obstant això, en alguns casos, hem de reforçar aquestes peces amb estructures de ferro fetes a mida per extreure-les sense que pateixin cap dany intern.
Avui, però, no hem de menester el poliuretà. Així que el Bernat, amb la seva perícia habitual prepara les dues “mòmies” de guix que deixem momentàniament al jaciment fins que s’assequin.
Ara ja és hora de tancar el jaciment
Tot net i polit, però ja hem quedat que vindrem el diumenge al matí a treure les dues “mòmies” i tapar el jaciment fins a la propera actuació. Mentre recollim ja estem fent plans per properes campanyes de camp. Ja hem parlat amb els propietaris, l’Antoni i en Miquel, que estan d’acord en obrir més parcel·la de serrat per ampliar la superfície a excavar i en cercar unes dates entre la sega i la sembra que no comprometin el camp de conreu.
Ja frisem perquè la Sandra i la Marta, les preparadores de fòssils de l’ICP, es posin a restaurar els ossos i en Bernat, l’Albert, en Marco discuteixen cap a on pot quedar la resta del dinosaure, si és que es va conservar. Jo no els escolto, ja estic rumiant sobre com treure els calés per una nova campanya.
Equip Investigador
Diari de recerca
Salutacions des de Terrassa!
No us envejo el fred que deveu haver passat per aquests verals, però sí l’emoció de les troballes.Que bé poder anar seguint d’aquesta manera el dia a dia de l’excavació!
Fins la propera! Aius