Els ossos van apareixent i tot i que encara hi ha feina de pic i pala, ara ja hem entrat en una fase de treball de molta més precisió.
El nivell amb fòssils l’hem fet aflorar en una superfície d’un metre i mig d’ample per uns cinc metres de llarg. De manera que a hores d’ara ja haurem tret aproximadament uns quatre metres cúbics de sediment que el cobrien. Ara l’excavació es fa amb punxons i piquetes.
Tenim la sort que aquest jaciment té un sediment argilós molt tou. No és habitual en els jaciments del Cretaci superior a Catalunya, que normalment es troben en sediments sorrencs o margosos de gran duresa, i on hem de treballar amb l’ajut de martells percussors o serres radials.
Tot i l’inconvenient que ens representa el fred, el treball és relaxant i avancem a bon ritme. Aquests dies comencem a tenir una estesa considerable d’ossos que a mesura que es delimiten, es van numerant, fotografiant i coordenant.
Al final d’aquesta jornada ja hem llistat 41 restes òssies
Corresponen a fragments de vèrtebres, ossos del peu i de la mà, un os de la cintura pelviana (ílium) i fins i tot un húmer. Els ossos tenen un color negre intens que contrasta amb el color del sediment, i de moment ens sorprèn el fet que trobem tant estelles molt erosionades com ossos prou sencers. Això ens fa pensar que ens trobem davant d’una acumulació d’ossos que, en el seu moment, va arrossegar l’aigua.
La presència d’ossos sencers també ens esperança de trobar parts d’un esquelet de dinosaure amb alguns ossos en connexió anatòmica. És a dir, trobar un conjunt d’ossos que en el moment que varen ser transportats per l’aigua encara es trobaven units per tendons o muscles. No perdem l’esperança.
Tota la terra que anem traient del nivell fossilífer la guardem en sacs per processar-la posteriorment
El treball de camp ens permet recuperar aquells fòssils que són apreciables a simple vista, però si hi ha sort, entre aquests sediments podem trobar petits fragments d’ossos de vertebrats que varen viure al mateix temps que el dinosaure que estem extraient. Així podríem torbar restes de petits cocodrils, en forma de dents, restes de llangardaixos o, fins i tot, algun mamífer mesozoic. També esperem trobar fragments de closques d’ou de dinosaures, ocells o altres rèptils i restes de vegetals i algues. Així, que a mesura que anem omplint els sacs, els carreguem a la furgoneta per portar-los a un lloc a cobert fins que els puguem processar. O sigui que un altre cop a fer feina bruta…
El rentat de roba
I com processem aquests sediments? Esperem recuperar entre 600 i 700 kilograms per fer el que en diem un ‘rentat de prova’. Els sediments que hem acumulat els deixarem a l’aire lliure perquè perdin la humitat que tenen (si ho fem a l’hivern pot tardar uns quants dies de sol i bon temps). Després, posem aquesta terra en cubetes plenes d’aigua perquè es desfaci. Un cop desfet es passa per un sistema de garbells de llum variable, des de 2 mm fins a 0,5 el més petit, que va ordenant per granulometries tot allò que no es desfà. Finalment, gràcies a aquest procés reduïm en gran mesura la quantitat de sediment i només ens falta, amb paciència i moltes hores mirant per un binocular, anar buscant ossos, dents, closques d’ou…, vaja el que es diu una feina entretinguda.
Però tornem al camp. Al final del dia provem de deixar el tall d’excavació el més net possible d’ossos, per evitar que una pluja inoportuna no els malmeti.
El ritme de treball i de troballes ens té a tots molt animats
Tot i que la nit va caient, ningú vol deixar l’excavació. Però toca tornar cap al Molí, per veure amb què ens sorprèn en Manel per sopar. A més, si avui és dimecres, segur que hi ha partit del Barça; una estona descansant i gaudint del partit segur que no ens fa mal.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris