Diari de recerca

El territori de El Salvador forma part de l’anomenat Cinturó de foc del Pacífic, una estreta franja que bordeja gran part d’aquest oceà. Es caracteritza per una intensa activitat volcànica i sísmica generada per una zona de subducció (enfonsament) de les plaques tectòniques oceàniques sota les plaques tectòniques que l’envolten.

Com és habitual en tota aquesta franja, El Salvador té diversos centres volcànics, alguns dels quals són actualment actius.

El volcà San Miguel és un d’aquests volcans actius

Té una alçada d’uns 2100 m sobre el nivell del mar i les seves vessants són cobertes fins alçades de l’ordre de 1500 per cafetars, com a la majoria dels altres estratovolcans (tipus de volcans, del mateix grup que el Vesuvi, o l’Etna), de El Salvador. Quan hi ha poblacions prop d’un volcà actiu, com és lògic aquest representa un perill, i com a tal, s’ha d’estudiar i vigilar.

Cal tenir present, però, que un volcà actiu no està necessàriament en erupció permanent

En el cas dels estratovolcans l’activitat sol constar d’erupcions de curta durada (dies, setmanes o alguns mesos) separades per períodes més o menys llargs d’aparent inactivitat (mesos, anys, o segles). L’estudi de les erupcions registrades per observadors i dels dipòsits que conformen el volcà ens proporciona informació sobre el tipus d’erupcions que és capaç de generar el volcà. Això ens permet estimar els possibles perills per la població i la freqüència d’aquestes erupcions, i avaluar, per tant, la seva perillositat (paràmetre que pondera la intensitat d’un fenomen amb la freqüència amb què es dóna).

L’altre aspecte important a tenir en compte és la vigilància: el monitoratge

El monitoratge té com a objectiu la medició de diversos paràmetres del volcà, com ara emissions de gasos, canvis en la morfologia, sismicitat, i d’altres. El registre d’aquests paràmetres durant períodes de quiescència (inactivitat) permet establir uns valors de fons pel volcà estudiat.

Un cop establert el fons és possible detectar la presència de valors anòmals

I aquests són  els indicadors d’una major activitat del volcà (conegut en anglès com a unrest), que en cas d’incrementar la seva diferència respecte al fons de manera continuada pot indicar la possibilitat d’una erupció imminent.

Diversos volcans d’El Salvador, entre ells el de San Miguel, estan sent monitorejats mitjançant la medició de les emissions de CO₂ i SO₂ des de fa 9 anys per part del Grupo de Investigación Vulcanológica establert a la Universidad de El Salvador.

El monitoratge consisteix en la mesura manual un cop al mes d’aquestes emissions

Tot i que la freqüència de mesura s’incrementa en cas de detectar emissions superiors al fons. La nostra estada al país va coincidir amb un període d’unrest del San Miguel que va durar el mes d’agost i la primera setmana de setembre, durant el qual es van fer mesures cada setmana. Vam tenir l’oportunitat d’afegir-nos a una d’aquestes campanyes extraordinàries, cosa que ens va permetre observar com es realitzen les mesures, alhora que vam poder mostrejar els materials que conformen el con d’aquest volcà per al seu futur estudi.

Les mesures d’emissió de gasos es van fer en diversos punts del con (sempre els mateixos al llarg de les diferents campanyes perquè siguin comparables), unes a mig flanc (CO₂), fins on es pot arribar amb vehicle tot terreny, i les altres al cràter (CO₂ i SO₂), on s’accedeix a peu.

Les lectures realitzades van mostrar un progressiu retorn a les condicions de fons

Indicant el final de la fase d’unrest i per tant la disminució de la probabilitat d’una erupció imminent d’aquest volcà. Com s’ha dit, l’ascens al cràter es va aprofitar, a més, per realitzar un mostreig d’alguns dels materials que formen el con, dels quals encara no se’n té cap informació ja que no han estat mai estudiats. En concret es van mostrejar les principals colades de lava observables al cràter, i dos dipòsits fruit d’una activitat explosiva, un dels quals corresponia a la darrera erupció d’aquest volcà (2006).

L’estudi de les mostres agafades permetrà obtenir informació sobre la composició del magma que alimenta aquest volcà. També ens donarà pistes sobre l’evolució del magma des del moment que es genera en profunditat dins l’escorça continental fins al moment que surt pel cràter en forma de lava durant les erupcions, i de la relació de la lava amb l’estil eruptiu del volcà.

Guillem Gisbert Pinto