Un dels errors conceptuals més comuns sobre el magma i l’interior de la Terra és pensar que està farcida d’enormes mars o llacs de lava; potser el culpable és Jules Verne i el seu Viatge al Centre de la Terra…
No és així. L’interior de la Terra és essencialment sòlid
I perquè arribin a fondre les roques que el formen han de passar algunes coses. La més comuna: un increment de temperatura. Un increment local que es pot explicar per la presència d’elements radioactius en procés de dissociació. L’augment de temperatura com a procés originador del magma es pot entendre fàcilment:
Imagineu que introduïm una roca dins d’un forn i apugem la temperatura
Tard o d’hora la roca s’acabarà fonent. El que passa a la natura és que normalment fon una porció o percentatge petit d’una determinada roca a l’interior de la Terra. Potser un 1,un 2 o un 5 % de la roca, depenent dels casos. Les gotes aïllades que es formen migren, tot ajuntant-se les unes amb les altres. I com que la seva densitat sol ser menor que la de les roques que les envolten, migren cap a la superfície terrestre.
Com es formen els volcans?
Els volcans es formen per l’arribada de magma a la superfície terrestre i representen una evidència que el planeta Terra és viu i encara s’està refredant. La major part dels magmes que arriben a la superfície terrestre són barreges que, per conservar l’estat líquid presenten temperatures entre 550 i 1350 °C.
Aquest rang de temperatures de fusió tan ampli és degut a la diferent composició química dels magmes. Per exemple, es necessita més temperatura per fondre els magmes que contenen menys silici però més ferro i magnesi. I, en canvi, aquells magmes que contenen més silici, sodi i potassi, poden conservar-se líquids a temperatures més baixes.
Els petròlegs quan parlem de magmes sovint ho fem en termes químics
Com podeu observar, els geòlegs que ens dediquem a les roques (petròlegs) quan parlem dels magmes molt sovint ho fem en termes químics, parlem dels seus constituents majoritaris (sílice; alúmina; òxids de ferro, magnesi, calci, titani, sodi potassi, fòsfor i manganès).
Quan un líquid a aquestes temperatures arriba a la superfície terrestre es refreda sobtadament. I aquest refredament és més sobtat quan arriba a la superfície en contacte directe amb l’aigua marina o d’un llac (l’aigua és més bon conductor tèrmic que l’aire) i quan el magma es fragmenta en gotes (la superfície d’interacció entre els dos fluids, magma i aire o aigua, és major per la mateixa quantitat de volum).
En el proper missatge entrarem més en detall en el món dels magmes. Però abans d’acomiadar-me m’agradaria deixar-vos uns enllaços per si voleu anar investigant més pel vostre compte:
http://volcanoworld.wordpress.com/
http://volcano.oregonstate.edu/
http://www.volcano.si.edu/world/
Fins aviat!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris