Entre la vall de Sóller i el cap de Formentor es troba aquest pintoresc paisatge en el qual una munió de pinacles de roca calcària es mostra cisellada pels espectaculars processos de dissolució que caracteritzen l’erosió càrstica.
Les formes molt remarcables que es desenvolupen com a resultat del processos erosius que els geòlegs anomenen càrstics assoleixen una extraordinària representació al sector més septentrional de la serra de Tramuntana de Mallorca, especialment entre la vall de Sóller i el cap de Formentor. Al bell mig d’aquest sector es troba Lluc, envoltat de camps de lapiaz, on una munió de pinacles de roca calcària es mostra cisellada pels espectaculars processos de dissolució que caracteritzen l’erosió càrstica. En realitat es tracta de pintorescs paisatges prou freqüents a la serra de Tramuntana. De fet les seves formes han estimulat la imaginació popular i per això són coneguts com a rellars, ja que des d’enfora pareix com si una gegantina rella d’arada hagués solcada la roca profundament.
Roques esculpides per la dissolució de l’aigua
A l’entorn ben proper del monestir de Lluc, el resultat de l’acció geològica de l’aigua (sobre els conglomerats calcaris del Burdigalià) és un paisatge, quasi intransitable, que inclou formacions rocoses singulars com és el cas del ben conegut Camell. Aquesta acció dissolvent és portada a terme per l’aigua acidificada per la presència de CO2.
Una localitat molt representativa dels camps de lapiaz mediterranis
L’àrea dels Pixarells, just darrera del monestir de Lluc, conté una sorprenent varietat de formes de lapiaz: des de rasclers de fines estries paral·leles a amples solcs de diverses mides i seccions, passant per cocons de dissolució i superfícies esglaonades i llises. Un dels aspectes més interessants del rellar de Lluc és que els pinacles de roca sobresurten enmig d’un alzinar més o menys atapeït; la vegetació, fortament condicionada per la carstificació, creix damunt un sòl vegetal que roman amb dificultats entre les encletxes del lapiaz. Es tracta d’un excel·lent exemple de camp de lapiaz de bioclima mediterrani.
Valors paisatgístics i rellevància com a patrimoni geològic
Els camps de lapiaz ocupen superfícies considerables a la serra de Tramuntana i sens dubte constitueixen un dels trets més característics que intervenen en la configuració del seu paisatge. Els valors paisatgístics de les roques solcades pel lapiaz es fa prou evident al terme municipal d’Escorca, tant al Monument Natural del Torrent de Pareis com als voltants del monestir de Lluc. Però també cal considerar el seu interès geològic, a causa de la gran diversitat morfològica que exhibeixen i la seva exemplaritat. Durant els darrers anys una vintena d’articles d’investigació, dedicats als processos de formació del lapiaz i basats en observacions fetes a la localitat de Lluc, han estat publicats amb regularitat a les revistes especialitzades de geomorfologia. Avui es pot afirmar que Lluc ha esdevingut una localitat de referència a nivell mundial per a l’estudi del lapiaz.
Àngel Ginés
A l’entorn ben proper del monestir de Lluc, el resultat de l’acció geològica de l’aigua (sobre els conglomerats calcaris del Burdigalià) és un paisatge, quasi intransitable, que inclou formacions rocoses singulars.
Si voleu saber més sobre el pintoresc paisatge dels Pixarells de Lluc no us perdeu aquest missatge.
Si voleu saber més sobre el pintoresc paisatge dels Pixarells de Lluc no us perdeu aquest missatge.
A l’entorn ben proper del monestir de Lluc, el resultat de l’acció geològica de l’aigua (sobre els conglomerats calcaris del Burdigalià) és un paisatge, quasi intransitable, que inclou formacions rocoses singulars com és el cas del ben conegut Camell. Aquesta acció dissolvent és portada a terme per l’aigua acidificada per la presència de CO2.
0 Comentaris