L’increment de captures de boscarla de canyar registrat enguany als Aiguamolls de l’Empordà sembla respondre al domini que han tingut els vents de component nord durant bona part del passat mes de maig.
Fa pocs dies que es va acabar la feina de camp d’enguany i ja podem detallar alguns dels patrons més interessants que hem observat. Als Aiguamolls de l’Empordà, el total d’anellaments ha estat de 3.944, el més alt enregistrat des que es va iniciar el projecte el 1992. La meitat dels ocells capturats corresponen, a més, a una sola espècie: la boscarla de canyar. Mai havíem capturat més de 1.000 individus i enguany quasi hem arribat als 2.000, quatre cops més que en un any normal!
La tramuntana, en bona part responsable de les captures
L’increment de captures d’enguany en el cas de la boscarla de canyar sembla respondre al domini que han tingut els vents de component nord durant bona part del passat mes de maig. Quan la tramuntana bufa forta durant alguns dies, les boscarles es van acumulant tot just al sud del Pirineu, en àrees adients com ara els Aiguamolls de l’Empordà.
Els vents de component nord van en direcció contrària al sentit de la migració i, per tant, emprendre el vol en aquestes circumstàncies és del tot arriscat i innecessari. Una boscarla de canyar pot volar a uns 30 o 40 km/h per hora, però amb vents en contra de 50 o 60 km/h o molt superiors, la velocitat real seria negativa, és a dir, tot i volar i perdre valuoses reserves energètiques, els ocells estarien reculant més que no pas avançant.
Els pics de captures d’enguany, de fet, coincideixen en situacions de domini de vents de component nord. A partir del 22 de maig la tramuntana va deixar de bufar i les captures ja van ser molt més minses.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris