Biologia | Diari de recerca

En aquest estudi s’ha demanat informació a 135 joves universitaris -dels quals 43 no viuen amb la família i 92 sí- sobre els àpats que fan al dia, sobre quins grups alimentaris formen cada àpat i de quants plats estan compostos.

Els joves esmorzen i berenen

En els resultats s’ha trobat que tots els joves fan els àpats recomanats, fins i tot els dos esmorzars! Els que viuen sols tenen una lleugera major tendència a fer les dues ingestes respecte als joves que viuen en família. Així, el 88,4% dels emancipats esmorza de bon matí i un 72,1% fa el refrigeri de maig matí enfront del 89,1% i del 68,5%, respectivament, dels que encara viuen amb la família.

Però el que més sorprèn és que els joves, en general, berenin. Així ho fan un 67,4% dels emancipats i un 63% dels que viuen en família. I, dèiem, sobta perquè a mesura que ens fem grans aquest àpat l’acostumem a obviar.

Els joves que viuen amb els pares mengen més peix, carn i verdures…

Pel que fa als aliments que consumeixen a l’hora del dinar i del sopar, els joves que estan amb els pares mengen més peix (91,3%), carn (97,8%) i verdures (17,8%) que els que viuen emancipats, perquè aquests últims fan més ús dels precuinats (53,5%).

… i els joves emancipats mengen més fruita i cereals

I, a l‘hora d’esmorzar, els joves emancipats tenen més tendència a fer els esmorzars i el berenar amb fruita (74,4% esmorzar, 83,7% berenar) i cereals (86% esmorzar, 81,4% berenar) que els que estan amb els pares.

Dos plats o plat únic?

D’altra banda, els joves que viuen amb els pares tenen més tradició de realitzar el dinar i sopar amb l’estructura tradicional (primer plat, segon plat i postres). Dins els joves que viuen sols, la tendència és fer els dos àpats com a plat únic (dinar 31%, sopar 52,4%).

Els bons hàbits deixen empremta!

Molts estudis realitzats sobre hàbits alimentaris en adolescents (Neumark et al, 2003, Matthew et al, 2009) conclouen que la realització d’àpats familiars i el seguiment de bones pautes alimentàries es mantenen quan arriben a l’etapa jove. És a dir, que els joves mantenen bona part dels costums adquirits a l’adolescència.

També hi ha estudis (Amat et al, 2006) en els quals es verifica que si els pares estan a casa els adolescents esmorzen de forma saludable. En el nostre estudi veiem que els joves emancipats realitzen més esmorzars que els que encara estan amb els pares, i amb un consum major de fruita. Això es podria traduir que és més fàcil agafar una peça de fruita que elaborar un entrepà, ja que requereix més temps.

El problema és la falta de temps

Però el nostre estudi, com d’altres, posa en evidència que el fet de ser jove i, a més, viure fora de casa, implica que els hàbits alimentaris ja no són els mateixos. Com hem dit es consumeix menys peix, carn i verdura en favor dels plats precuinats. I hi ha més tendència a fer un plat únic en lloc de dos. Això es pot donar pel fet que viure amb els pares comporta tenir sempre el plat a taula.

En la joventut, hi ha molts canvis que afecten la persona: inici d’estudis superiors, emancipació, iniciació al món laboral, etc… Els joves són conscients de les limitacions que comporta el temps i predomina la rapidesa en cuinar. Es prefereix invertir el temps a gaudir d’altres activitats en lloc de dedicar-lo a fer el menjar per a tenir una bona salut (Larson et al, 2009).

En conclusió, reafirmem que s’ha d’ampliar aquesta línia d’investigació. Però fer partícips els adolescents certs actes com anar a comprar, cuinar, … podria ajudar a mantenir els bons hàbits alimentaris al llarg de les etapes evolutives.

Laia Nebot Soler, Psicòloga i estudiant del Màster de Salut i Benestar Comunitari de la UAB.

Marisol Mora Giral. Professora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB, integrant del grup Consolidat de Recerca: Comportament, estils de vida i salut en dones.