Ens trobem un altre cop a la camioneta de bon matí. Són les quatre de la matinada i ja estem a punt de sortir de la ciutat.
Tot el material (ampolles, gel, galledes, guants, pales, botes etc.) es troba ben lligat al maleter i cobert amb plàstic, que ens espera un camí llarg, pedregós i ple de pols. Hem preparat cafè calent i el viatge comença de forma molt agradable. Ens esperen unes dues o tres hores de viatge per arribar, així que posem la música i el motor en marxa!
A prop de la carretera i amb una pujada més suau
Avui el repte és fer cinc punts del riu. Si sorgeix algun inconvenient i no es pot fer, ja tornarem demà passat! Tots creiem que ho podem fer, la majoria de punts es troben a prop de la carretera i amb una pujada més suau que l’altre cop!
Un cop hem arribat toca fer el de sempre: ens dividim, uns omplen ampolles, altres busquen sediments, es posen els preservants que toquen a cada ampolla, es mesura el caudal del riu, i el pH i conductivitat amb el multiparàmetre, s’omplen les fitxes i es mesura el Cr i Cu amb els kits. Ara ja toca netejar-ho tot i pujar amb les ampolles plenes a la camioneta, a on les posarem en gel!
Xocolata, per pujar els ànims!
Ja portem dos punts fets i fa un solet ben bo. Avui és el primer dia que no plou en un temps i veiem que tot està ben humit (a la part alta hi havia gebre arreu), així que ens alegrem amb una mica de caloreta. Al tercer punt el riu és més ample i profund. Com per agafar l’ampolla volem estar al centre del riu, i a ningú li ve de gust mullar-se encara, portem unes botes de pescador. Ho sortegem i l’afortunada acaba al mig del riu omplint ampolles mentre la resta s’ocupa d’altres coses i ja tenim un punt més. Ara queda menys de la meitat de feina! Però preferim seguir endavant. Entre punt i punt hem menjat xocolata per pujar els ànims i sembla que funciona 😉
No ens hem adonat i només queda un punt . Torna a ser el riu gran d’abans a un altre tram. Aquest cop és una mica difícil d’accedir, però portem una corda. Així que la més valenta s’anima a ficar-se al riu i la lliguem ben lligada per si el corrent és molt forta. En realitat és una precaució, perquè el cabal no és tan fort ni tan profund, però així depurem la tècnica per la pròxima! Fent-ho d’aquesta manera triguem una mica més a acabar, però ja no hi ha cap pressa. Són les quatre de la tarda i anem a dinar a una planícia, a on unes vaques, pensant que porto sal, no paren de seguir-me! Ben divertits i satisfets, tornem cap a casa amb la camioneta ben carregada!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris