Diari de recerca

Recordo molt bé aquesta primera intervenció. Ara ja n’hem fet quatre, però de la primera recordo tot el que va succeir quasi cada dia de treball, potser perquè feia pocs dies que havien format un grup de treball. O pot ser perquè era un jaciment nou, i ens havien fet moltes, moltes preguntes; quins fòssils trobaríem? De quins dinosaures?  Quants?…   Tot plegat ens permetia somniar en les nostres troballes i carregar-nos d’il·lusió per treballar durant quinze dies, que és el que anava a durar la primera campanya d’excavació.

Un jaciment enmig del bosc

Era el mes de maig, ara ja fa cinc anys. Feia fred, al cel hi havia núvols, que de tant en tant baixaven fins a tocar el cim de la Gallina Pelada (el cim de la Serra d’Ensija). Vàrem deixar enrere el poble abandonat de Peguera, més d’una hora de camí a peu, carregant el material per la pista forestal fins que en un trencall del camí ens vàrem endinsar pel bosc. Després d’alguna relliscada,  per fi vàrem arribar a un clar en el bosc on només afloraven  argiles; acabàvem d’arribar al jaciment de Peguera-1.

A partir d’aquí vàrem començar la nostra rutina, es va netejar la superfície del jaciment per a condicionar-lo per a la intervenció. Es va fixar un punt zero i vàrem bastir una quadrícula; d’aquesta forma ja teníem un sistema de coordenades que ens facilitaria fer la cartografia dels fòssils del jaciment Peguera-1.

I els pics van treure fum…

Proveïts amb pics, piquetes, pales i cabassos vàrem començar a excavar i treure l’argila amb molta cura perquè no sabíem quin aspecte, textura i grau de preservació tenien els fòssils en aquell jaciment.  Ens vàrem distribuir per diferents quadrícules, així avançava més ordenadament el front d’excavació. Els pics van treure fum fins que aquell matí ja es va trobar el primer fòssil de dinosaure. Cada vegada que apareixia alguna resta fòssil, es treia el sediment que hi havia al seu voltant per delimitar correctament tot el seu contorn. Per fer aquesta tasca, canviàvem els pics i piquetes per punxons i pinzells.  A mida que quedava descoberta la superfície del fòssil hi aplicàvem un material consolidant (una “pega líquida”) amb xeringues per tal que penetrés al seu interior i consolidés l’estructura interna porosa de l’os del dinosaure.  Els treballs de delimitació són laboriosos i lents, a mesura que lleves l’argila que està en contacte directe amb el fòssil has de consolidar-lo, cosa que implica esperar el temps de reacció de la substància consolidant abans de reprendre de nou els treballs.

Un jaciment ple a vessar

En pocs dies, el jaciment feia goig, estava ple de fòssils! Havíem confirmat que a Peguera-1 existia una gran acumulació de fòssils de dinosaures. Aquesta evidència científica, es va convertir en notícia que es va escampar per tota la comarca, en pocs dies rebien visites de gent encuriosida que volia veure allò que havien sentit, uns paleontòlegs havien trobat ossos de dinosaure!

Tot i les visites, nosaltres continuàvem amb els treballs, ja que només teníem permís per excavar durant quinze dies, i no ens podien encantar. Quan els fòssils estaven completament  delimitats i consolidats, se’ls hi assignava una sigla de camp, es feien fotografies i es prenien les mesures de la seva posició respecte al punt zero del jaciment. Aquestes dades de camp serien molt útils per a estudis posteriors i per a entendre com s’havia originat aquella acumulació d’ossos.  Després es preparava el fòssil per extreure’l del jaciment, s’excavava el sediment dels laterals per formar una estructura similar a  un “bolet”. Quan el fòssil quedava alçat de la superfície li fèiem una “mòmia” o  embolcall que el cobria completament alhora que el protegia dels cops que podria patir durant el transport. Finalment, amb escarpes i martells excavàvem la base del “bolet” fins a aïllar-lo completament i extreure’l del jaciment.  Després de 65 milions d’anys,  aquell os iniciava un nou viatge “científic”, on la primera estació era el laboratori de preparació. Aquest procediment el vàrem repetir amb els 23 fòssils de dinosaure que vàrem descobrir en la primera campanya.

L’excavació del jaciment de Peguera-1 va generar el primer registre de fòssils de dinosaure del Berguedà i una nova evidència de restes fòssils de dinosaures sauròpodes dels Pirineus meridionals.

Bego Poza Falset