Diari de recerca

Només per a l’est de la Mediterrània, aquesta base de dades ja compte amb prop de 300.000 registres, entre anellaments i controls, provinents de més de 20 estacions diferents.

Els resultats més interessants d’enguany

Mentre no s’hagin informatitzat les dades no serà possible fer una anàlisi exhaustiva dels resultats d’enguany. Malgrat tot, la informació disponible a hores d’ara ja mostra alguns aspectes interessants.

D’una banda, el flux de migradors observat ha estat per sota de la mitjana en la majoria d’estacions. Això ha estat especialment marcat a les illes, on la davallada en el nombre de captures ha estat del 20 al 30%, segons el cas. A les estacions continentals, la davallada del nombre de captures ha estat només al voltant del 5%. La mitjana de captures de les espècies indicadores també ha estat menor que de costum, amb davallades del 18 al 25% segons l’espècie. L’any 2008 va ser força dolent per a la cria de moltes espècies a diversos llocs d’Europa i, en conseqüència, els índexs de productivitat van ser força baixos. Aquest fet va ser especialment notori al Regne Unit i a Catalunya, on la sequera inicial i les tempestes posteriors van donar lloc a la pitjor època de cria dels darrers deu anys. El baix nombre de joves que van envolar-se l’any passat podria explicar, almenys en part, la davallada de captures observada enguany durant la migració primaveral. Haurem, però, d’esperar a tenir totes les dades a mà per sortir de dubtes!

Sorpreses al sud del Marroc

Un resultat molt interessant que ens deixa l’estudi d’aquest any prové del sud del Marroc. Per primer cop hem pogut situar una estació de seguiment de la migració primaveral tot just al nord del Sàhara amb l’objectiu de comparar el comportament migratori dels ocells capturats allà amb l’observat més al nord. I els resultats no podien ser més interessants. A diferència del que passa al nord del Marroc i a l’est del Mediterrani, on els ocells pràcticament no es paren o ho fan, com a molt, un o dos dies, força individus capturats a Merzouga decidien aturar-se a l’oasi diversos dies, a vegades fins i tot vàries setmanes! I la majoria que opten per aturar-s’hi diversos dies guanyen pes durant la seva estada: per exemple, un balquer va ser capaç de passar dels 24 grams inicials als 38 (quasi un 60% més) en només sis dies! Un increment de pes que, durant la primavera, seria insòlit observar a les àrees de descans situades a Europa.

Fins ara, el que havíem observat era que durant la primavera els ocells tendien a migrar força ràpid (qui arriba primer als territoris de cria té força avantatges!) i, per tant, s’aturaven poc a les àrees de descans situades al llarg de la seva ruta migratòria. Com a molt, s’havia observat una major tendència a aturar-se i engreixar-se al nord del Marroc, lògica tenint en compte que aquests ocells encara han de travessar el Mediterrani i també els queda un bon tram fins a arribar a les seves àrees de cria d’Europa. Els resultats obtinguts tot just al nord del Sàhara, però, són força inesperats, ja que tant l’estat físic dels ocells com el temps mitjà d’aturada sembla que són molt superiors als que prevèiem en un primer moment.

Per què s’ho pren amb tanta calma?

Que, tot i ser primavera i tenir certa pressa per arribar a casa, els ocells capturats a Merzouga s’ho prenen més amb calma del que era d’esperar ho confirma la fenologia d’una espècie com el rossinyol: tot i que un rossinyol podria viatjar fàcilment del sud del Marroc a Catalunya en tres o quatre dies, la mitjana de pas de l’espècie per Merzouga té lloc uns 20 dies abans que per casa nostra. Per què tanta calma? Per què molts ocells que arriben al nord del Sàhara amb força reserves de greix -un bon nombre dels individus- opten per aturar-se i guanyar encara més pes en lloc de seguir ruta cap al nord i arribar abans a les àrees de cria? Són moltes les preguntes que caldrà respondre un cop tinguem ja les dades informatitzades!

Un nou llibre sobre la migració primaveral per l’est del Mediterrani

Tot i que hi ha encara moltes preguntes per contestar, les dades recollides en el projecte Piccole Isole ja han estat utilitzades per fer una multitud de treballs encaminats a millorar el nostre coneixement sobre la migració dels ocells i els seus requeriments ecològics.

Avui ens acomiadem de vosaltres, però la nostra feina continua i enguany, però, s’està realitzant una tasca especialment important: l’elaboració de la primera monografia sobre la migració primaveral dels passeriformes a través de l’est del Mediterrani. Aquesta monografia es basa en la informació recollida durant els darrers 20 anys en el marc del projecte Piccole Isole i tractarà en detall més de 50 espècies d’ocells. La monografia serà editada conjuntament per l’Institut Català d’Ornitologia, la Societat Ornitològica de Menorca, el Grup Au d’ornitologia, el GOB-Mallorca i la Universitat Chouaib Doukkali. Si tot va bé, el primer esborrany definitiu estarà llest a la tardor i la monografia sortirà al carrer al llarg del 2010.

Gabriel Gargallo