La majoria ho fan dins d’una àrea que se situa tot just al sud del Sàhara i que s’estén des del Senegal, a tocar de l’oceà Atlàntic, fins a Somàlia, a la costa de l’Índic i que des d’allà baixa cap al sud fins a l’altura de Moçambic.
La sabana és l’hàbitat preferit
Les espècies migradores europees utilitzen sobretot les sabanes que, de la mateixa manera que les àrees de cria europees, estan sotmeses a fortes variacions climàtiques de caire estacional que causen grans variacions en la disponibilitat dels recursos alimentaris. D’altra banda, hi ha molt poques espècies europees que hivernin als boscos tropicals, molt més estables al llarg del temps.
Arriben tot just després de les pluges
Quan els migradors europeus arriben al Sahel a finals d’estiu i principis de tardor, es troben que tot està ben verd gràcies a les pluges que han caigut durant l’estiu (l’època de pluges per excel·lència en aquella zona). Llavors hi ha menjar per a tothom: migradors europeus i espècies indígenes. De fet, hi ha tant de menjar que moltes espècies europees aprofiten aquest moment de l’any per realitzar la muda del seu plomatge, un procés molt costós energèticament, però vital dins del cicle anual de tot ocell: si les plomes no es van renovant almenys un cop a l’any, esdevenen inservibles.
A mesura que passen les setmanes, la sabana es va assecant i diverses espècies locals i de migradors europeus es van movent cap al sud seguint els fronts plujosos i l’abundància d’insectes que hi està associada.
Quin hàbitat li agrada més?
Les àrees d’hivernada africanes varien molt d’una espècie a una altra. El tallarol de garriga i el tallarol gros, per exemple, tot i ser dues espècies que pertanyen al mateix gènere tenen àrees d’hivernada que pràcticament no se superposen. Aquestes diferències en la distribució hivernal són causades per les diferències entre ambdues espècies pel que fa a la selecció de l’hàbitat: el tallarol de garriga prefereix els ambients secs i arbustius mentre que el tallarol gros opta per àrees més humides i amb cobertura arbòria més gran.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris