Diari de recerca

Volen de nit o de dia? 

De fet, la paraula stopover significaria parada tècnica. Doncs bé, els ocells paren en aquests llocs on passaran bona part del dia, ja que la migració de gran part dels passeriformes es duu  a terme de nit. L’estratègia de la migració nocturna respon al fet que, d’una banda, hi ha un guany de temps perquè poden volar tota la nit i, si cal, una part del dia. Durant la nit les temperatures són més fresques, per tant, la pèrdua d’aigua és menor. D’altra banda, migrar de nit és molt més avantatjós, ja que la possibilitat de trobar predadors també és més baixa. També hi ha una relació directa amb la navegació, perquè moltes espècies fan servir la posició dels estels per guiar-se.

Què fan els ocells durant les hores que estan parats?

Durant el temps que els ocells romanen parats, aquests intenten adoptar una estratègia de mínim consum energètic i resten quiets i a l’ombra. D’aquesta manera, passaran desapercebuts enfront dels potencials predadors que es podrien trobar a la zona i la despesa energètica serà molt ínfima. A vegades ens hem preguntat si és que els ocells no aprofiten el dia per alimentar-se i d’aquesta manera adquirir recursos que els serviran per continuar el seu viatge. També una pregunta que hom es fa és la del temps que els ocells romanen parats en aquests indrets seleccionats.

Quant de temps romanen a un lloc de parada?

Els estudis derivats del projecte Piccole Isole, que opera al Mediterrani occidental, han mostrat que el temps que els ocells estan fent stopover en un indret determinat sol ser de només un dia. Aquest aspecte s’ha observat en el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), el tallarol gros (Sylvia borin) i algunes espècies de zones humides com ara la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus); espècies totes elles estudiades en les campanyes d’anellament i el nombre d’individus de les quals és prou elevat per obtenir resultats robusts.

De fet, l’estratègia de la majoria dels ocells és parar durant el dia i reemprendre el vol quan es fa de nit. Aquest aspecte està directament relacionat amb la velocitat de migració, ja que arribar a la primavera en una data òptima per tal de trobar els recursos alimentaris adequats i un bon territori per bastir el niu és cabdal per als individus migrants. Així, a la tardor, quan aquestes forces selectives ja no són significatives, els ocells migren a una velocitat molt més lenta.

Els ocells s’alimenten mentre estan parats?

Una forma de saber si els ocells s’alimenten durant el temps de parada és analitzant el pes dels individus que són capturats més d’una vegada (les recaptures). S’ha trobat que en espècies com ara el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), els individus capturats en una estació continental (aiguamolls de l’Empordà) i els capturats en una d’insular (Cabrera) mostraven pèrdua de pes entre les captures, un valor baix però negatiu. Pesaven més quan arribaven que quan marxaven. Això indica que durant el període de parada no hi ha una alimentació activa. Aquest mateix patró també es va trobar en el tallarol gros (Sylvia borin). En canvi, en el cas de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), es va trobar que el guany de pes era molt baix, però positiu, segurament s’alimentaven el suficient per no perdre els seus recursos energètics durant la parada.

En qualsevol cas, els passeriformes migradors del Mediterrani occidental que paren a casa nostra per dur a terme una parada no mostren un increment significatiu de pes; molts d’ells fins i tot en perden. Per tot això, es pot concloure que els llocs seleccionats, al Mediterrani occidental, per dur a terme l’stopover no són àrees d’alimentació intensiva, sinó punts de parada tècnica on els ocells miren de passar el dia per tal d’esperar la nit i reemprendre  novament el vol migratori.

Carles Barriocanal i David Robson