Els ocells redueixen el seu tracte digestiu durant la migració
Les demandes energètiques per als ocells migradors són immenses. Els que migren llargues distàncies sovint arriben a les àrees d’aturada sense traces de greix i amb els músculs pectorals molt reduïts: un reflex de la duresa del viatge migratori que han emprès! I el que és pitjor, el seu tracte digestiu també es redueix durant la migració i, tot i que han d’aprofitar les àrees de descans per reomplir les seves reserves energètiques, l’opció de fer-ho alimentant-se de preses abundants, però difícils de digerir no és factible ni recomanable. No estan en condicions de prendre’s un gran plat de pasta o un bon bistec!
Una solució inesperada
La solució pot semblar sorprenent: espècies com el tallarol de garriga o el tallarol gros abandonen els seus costums alimentaris basats en una dieta eminentment. Insectívora, per buscar una font d’aliment molt més fàcil de digerir i rica energèticament: el nèctar i el pol·len de les flors. Aquest comportament tan interessant ha estat documentat per primer cop en el marc del projecte Piccole Isole i sembla involucrar sobretot espècies migradores. El consum de pol·len potser no els permet engreixar-se com ho farien menjant fruits o insectes, però almenys els permet limitar la pèrdua de pes: un requeriment clau per poder reactivar la migració la nit següent.
Aquesta pràctica alimentària tan inesperada només té un hàndicap important: sovint comporta riscos estètics, com ara els causats per l’acumulació de nèctar al bec o la tinció amb pol·len. Per aquest motiu, que els ornitòlegs de tant en tant es veuen sorpresos per l’aparició de tallarols amb la gola inusualment acolorida.
0 Comentaris